Un 7è any d’ateneu cooperatiu amb reorganització estratègica
8 de desembre de 2023
Hem completat un setè any d’ateneu cooperatiu al Barcelonès nord que ha estat també el segon any de l’edició trianual 2021-24 d’aquest programa. La setena anualitat dels Ateneus Cooperatius ha estat marcada per la celebració del 125é aniversari de la primera assemblea de cooperatives a Badalona i la consolidació dels serveis d’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, amb una nova estrategia d’intervenció basada en tres intineraris i la introducció de la figura de la persona tutora, fruit d’una reflexió i reorganització estratègica.
L’any 2016 es posava en marxa la primera edició del programa d’Ateneus cooperatius impulsat per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya. Catorze ateneus cobreixen tot el territori català, impulsats per cooperatives, conjuntament amb entitats de l’economia social i administracions locals, i amb finançament de la Generalitat de Catalunya. Inicialment es contemplaven com a programes anuals, fins l’any 2021 en què van passar a ser trianuals. El període de novembre de 2022 a octubre de 2023 ha estat doncs el segon any d’aquesta primera edició trianual.
Per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès nord, aquest 2023, ha estat un any important per dos motius. Primer, hi coincidien dos aniversaris, el centenari de la Diada Internacional del Cooperativisme que des de 1923 recau en el primer dissabte de juliol; i un altre, molt més proper, que se celebraven els 125 anys de la primera assemblea del cooperativisme català que va tenir lloc a la seu de la cooperativa La Bienechora a Badalona l’any 1898. Segon, perquè l’ateneu ha completat un procés de reflexió que l’ha dut a un nou enfocament estratègic dels acompanyaments que realitza a les entitats de l’Economia Social i Solidària i a una nova estrategia d’intervenció basada en tres itineranis i la figura de la persona tutora.
Els tres itineraris son: l’atenció a la creació (persones que tenen un projecte nou), a la consolidació (cooperatives i entitats de l’ESS que cal enfortir o fer créixer) i, vinculat a aquesta, a aquells projectes empresarials existents que vulguin transformar-se en cooperatives. La principal novetat d’aquest canvi és la figura de la persona tutora, tant a projectes nous com existents.
Un mapatge connectat a l’estratègia i als acompanyaments
El servei de mapatge i diagnosi s’ha reorganitzat també segons aquesta re-orientació. Es dona continuïtat al treball de l’anualitat anterior i a la primera etapa d’aquesta anualitat en que s’han contactat i enquestat a les entitats de l’ESS del Barcelonès Nord i se les ha incorporat al mapa. Després d’aquest contacte se’ls assigna una persona tutora i s’aprofundeix en conèixer les seves necessitats. S’ha fet una primera iteració d’una campanya de visibilització (Troba el que busques) a la qual s’anirà donant continuïtat. I es reforça aquesta campanya i el sentit de vinculació amb l’ateneu a través del lliurament del segell per posar als locals o establiments. La documentació i visibilització de bones pràctiques és la continuació d’aquesta relació, s’han fet entrevistes que s’adaptaran a un format divulgatiu i part d’elles es publicaran en la propera anualitat. Les entitats més vinculades a l’ateneu s’han incorporat o s’incorporaran properament a la seva assemblea i algunes cooperatives de Santa Coloma de Gramenet s’han incorporat a l’ateneu cooperatiu; de manera que el treball de mapatge es relaciona tant amb els acompanyaments com amb la intercooperació. També les Taules territorials i l’Assemblea de l’ateneu es relacionen, com a instruments de participació, amb la diagnosi. En les dues assemblees d’aquest any s’ha utilitzat la metodologia dels escenaris de futur amb l’horitzó de 2040, identificant llavors de futur i escenaris desitjables o no, alhora que les palanques de canvi i les vies per assolir les fites. Les Taules territorials han treballat 3 aspectes relacionats (economia feminista, inserció laboral i l’ESS, ecosistemes cooperatius) convidant els agents identificats en el mapatge i se n’han extret reflexions, propostes i aprenentatge que alimenten tant la diagnosi com els acompanyaments i la intercooperació. Dues col·laboracions amb projectes de recerca han permès a l’ateneu proporcionar informació i contactes a les persones investigadores (Universitat de Barcelona i beca Francesca Bonemaison), alhora que col·laborar amb elles i rebre’n el seu retorn, amb el resultat de les seves investigacions (economies comunitàries com a generadores d’activitat econòmica; impacte de les polítiques locals en les organitzacions feministes i de l’ESS amb participació de dones). L’ateneu segueix atuant com a agent per promoure l’enxarxament i la intercooperació, principalment en àmbit econòmics rellevants pel Barcelonès nord: habitatge, transició energètica i mobilitat, alimentació i consum, comerç i autònoms, cultura. També durant aquesta anualitat s’han aprofundit les relacions en l’àmbit del Tercer sector, així com de les federacions i xarxes del cooperativisme i l’ESS, sobretot arran del 125è aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català.
L’aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català (125anysCoopBDN) ha estat un element important de visibilització i posada en valor del cooperativisme amb perspectiva històrica i el FestCOOP Gramenet ho a estat en perspectiva actual. Altres jornades que han servit per visibilitzar l’ESS han estat la presentació del Fòrum de transició ecosocial al Barcelonès Nord i la visita a la Vinya de la Vall de Betlem en l’any de la seva primera verema que suposa un punt important de l’agroecologia al territori. Les entitats impulsores de l’ateneu i el seu personal tècnic han participat en jornades i trobades rellevants en àmbits com el cooperativisme, la transició ecosocial, la promoció econòmica, les economies comunitàries, la intercooperació, la sobirania tecnològica, l’educació, la recerca, l’art, la cultura o les polítiques públiques; tant en l’àmbit local i metropolità com internacional. L’adopció i millores en l’ús d’eines digitals (lliures i tecnoètiques) iniciada en l’anualitat anterior s’ha implementat quasi completament amb bons resultats. En la tercera anualitat de l’ateneu es vol continuar millorant en vuit eixos principalment: visibilització de l’ESS, processos d’intercooperació, incidència institucional, enfortiment del mercat social, capacitar el cooperativisme per presentar-se a licitacions i finançament públic, relació del cooperativisme amb el tercer sector, coordinació amb serveis metropolitans de l’ESS i ser agent facilitador de l’enxarxament en l’àmbit cultural.
Millores als webs i als mapes, 125anysCoopBDN i incidència en l’ambit educatiu
La reorganització de l’ateneu amb el focus en els serveis de creació i consolidació, creant la figura de la tutoria, que s’ha aplicat a partir de setembre de 2023 també ha tingut la seva traducció en l’àmbit comunicatiu amb una reorganització de la web de la qual s’han fet els primers passos però que es completarà en els primers mesos de la propera anualitat. Aquests canvis estan d’acord amb la revisió tant de l’enfocament comunicatiu com dels materials divulgatius que ja s’havia iniciat en l’anualitat anterior. Això portarà a una estandarització i millora els recursos que hi havia a la web que agafaran tots forma de “guies” de les quals hi haurà un equivalent en forma de fulletó, alguns dels quals ja existeixen i altres es crearan de nou. D’aquesta manera el material divulgatiu es relacionarà millor amb el servei d’acompanyament com un material de suport d’aquest.
La relació del servei de divulgació amb el de mapeig i diagnòstic ja s’ha articulat molt bé durant aquesta anualitat, així s’han fet millores en el mapa a les webs (ateneubnord.cat i periferica.cat) amb noves eines de cerca i s’han fet campanyes per visibilitzar les entitats de l’ESS del territori. El servei també és un instrument per tota la resta d’activitats de l’ateneu (formacions, jornades, taules territorials, …) i ha consolidat els seus canals: butlletí regular, canal de Telegram, presència en les xarxes socials corporatives (IG, TW, FB) i incorporació la xarxa alternativa Mastodon en la instància mastodon.economiasocial.cat en complicitat principalment amb l’Ateneu de les Terres Gironines, Som Energia, Energia Bonita i la cooperativa Suno. També s’ha seguit donant informació “de servei” com les ofertes de feina i les convocatòries de finançament per les quals s’afegirà la comunicació interna directa a través de les tutories, per arribar amb més eficiència a qui les pot aprofitar.
S’han elaborat, dissenyat, editat i publicat materials per a l’aniversari de la primera assemblea del cooperativisme català (125anysCoopBDN), per a la campanya Troba el que busques de visibilització dels mapes, per a la FestCOOP i per a les formacions i taules territorials. En relació a l’aniversari s’han editat dos fulletons de caràcter històric definint un format al qual es podrà donar continuïtat. La FestCOOP ha estat una demostració de la capacitat d’organització del cooperativisme articulat a Santa Coloma que ha servit per fer treballar conjuntament l’ecosistema cooperatiu de Gramenet i visibilitzar-lo. La continuïtat en aquesta visibilització vindrà donada pels materials divulgatius de l’ecosistema en forma de pòster i fulletó que s’han estat elaborant i que cada cooperativa difondrà al seu local i activitats. Les activitats dels 125anysCoopBDN han donat visibilitat al cooperativisme a través de les publicacions de l’ateneu, dels cartells al carrer i de la repercussió als mitjans (principalment arrel de la Viquimarató). Aquest aniversari ha consolidat la relació amb alguns mitjans que ja havia començat en l’anualitat anterior. La viquimarató ha servit com un primer pas (al que caldria donar continuïtat) per posar a l’abast coneixement sobre el cooperativisme present en la bibliografia especialitzada en obert, com a coneixement lliure enciclopèdic a Viquipèdia.
En l’àmbit educatiu s’ha consolidat la bona feina ja iniciada en l’anualitat anterior, seguint amb els tallers a cicles formatius en diferents instituts, amb tallers també a l’ESO i Batxillerat; amb eines de caràcter lúdic com són la VilaESScoop (escape room virtual i col·laboratiu) i el joc de cartes de l’economia del procomú. De la mateixa manera ha servit la sensibilització en valors de l’ESS a entitats del territori que treballen amb adolescents com són els casos de la cooperativa Gedi i el Casal dels Infants, i per altra banda, la coordinació de les actuacions en l’àmbit educatiu dels diferents programes de promoció de l’ESS com és el programa Ocell de Foc amb qui aportem les nostres experteses.
En la propera anualitat es posarà el focus en la difusió dels serveis de creació, transformació i consolidació, en la figura de la tutoria i dels materials associats. Es continuarà donant visibilitat a l’ESS a través dels mapes i de noves iteracions de la campanya Troba el que busques i en accions de consolidació de l’ecosistema cooperatiu de Gramenet. Es preveu una nova edició que consolidi el FestCOOP i ja s’han iniciat vies de col·laboració amb l’esdeveniment internacional en l’àmbit artístic.
Unes formacions per respondre a les necessitats
El servei de formació en la reorientació de l’ateneu es vincula molt a les necessitats de les cooperatives i entitats de l’economia social i solidària del territori identificada a través del mapatge i amb la que es vol establir vincle a través de les tutories. També ha de respondre a les necessitats específiques que es detecten durant els acompanyaments. De la formació feta durant aquest any se’n poden distingir tres línies principals: dirigides a persones i entitats amb experiència en la gestió empresarial però que volen conèixer i resoldre aspectes concrets de la gestió cooperativa, persones majoritàriament participants d’itineraris formatius específics que s’aproximen a la realitat ESS per primera vegada i empreses o entitats que inicien processos d’intercooperació ja sigui per engegar nous projectes o per millorar la sostenibilitat de les seves iniciatives. En aquest sentit s’han valorat interessants i a reforçar aquelles accions formatives que també impliquen un cert grau d’intercooperació o de coneixença que facilita la col·laboració.
Durant aquest any s’ha reforçat la formació sobre gestió interna de les cooperatives i la incorporació de nous socis. També s’ha incidit en la contractació i l’accés a programes de suport existents per tal de fomentar-ne el seu increment lligat a nova activitat i consolidació de les que ja estan en marxa. S’han ofert jornades de millora empresarial en els àmbits de la digitalització i la transició energètica. Pel que fa al cercle de cultura la Perifèrica s’ha incidit en la formació sobre el pas d’associació a cooperativa que és un dels aspectes que més dubtes provoca a les iniciatives del sector, i , també, es va realitzar una jornada amb molta participació que es proposava d’una banda, donar a conèixer les empreses actives en el teixit social i cultural de la ciutat de Badalona i la seva importància tant a nivell econòmic com de millora social al Barcelonès Nord; i de l’altra estimular els processos d’intercooperació entre cooperatives, associacions , fundacions i mercantils del sector.
Reforç dels itineraris d’acompanyament i creació de la figura de la tutoria
Moltes de les accions d’acompanyament es deriven d’accions prèvies dels serveis de mapatge, de formació o d’intercooperació. Tenint en compte aquesta realitat totes les baules d’acció pública de l’ateneu plantegen la seva estratègia d’actuació amb l’horitzó de culminar aquests itineraris en un acompanyament personalitzat que, si és viable, produeixi insercions o creació d’empresa cooperativa. L’emprenaduria a les nostres ciutats sovint neixe d’iniciatives individuals que encaixen més en la figura d’autònom que, si l’activitat prospera, genera contractacions que difícilment participaran d’una forma d’organització empresarial col·lectiva. D’altra banda, la vitalitat del tercer sector i l’associacionisme al Barcelonès Nord fa que l’estratègia metodològica d’assessoraments de l’Ateneu contempli i disposi de recursos tècnics per a atendre tot el ventall de formes ESS sense deixar de tenir com a objectiu la creació de llocs de treball i estructures amb activitat econòmica dins el sector. Moltes iniciatives, també, i sovint dins el sector de la cultura, necessiten formalitzar la seva activitat dins d’associacions que acaben tenint caràcter d’incubació i testatge per anar ampliant la seva facturació fins arribar a fer sostenible una cooperativa. Per tal de donar resposta a una demanda de serveis tan heterogènia l’Ateneu disposa de diferents vies d’entrada: unes més institucionals que s’ofereixen des dels serveis de promoció econòmica dels ajuntaments del Barcelonès Nord on el gruix de l’atenció a l’emprenedoria es vehicula per altres programes públics més orientats a autònoms i mercantils, i d’altres ofertes des de cooperatives i entitats de la xarxa ESS del territori que fan funció d’assessorament en els aspectes més formals de les cooperatives,però, al mateix temps, fan funció de mentoria i ajuda a la intercooperació d’aquests nous projectes amb la resta d’agents de la xarxa. Aquesta capil·laritat que ha de distribuïr l’acció de l’Ateneu a través de la xarxa social i comunitària s’ha vist que és un element clau per detectar tant la demanda de serveis com la seva satisfacció proveïda des d’organitzacions de l’ESS.
Amb aquesta estratègia i a partir de la reflexió encadenada entre les diferents assemblees, les taules territorials i les reunions del Comitè Rector de l’ateneu des d’octubre de 2022 es va anar definint una re-orientació de l’ateneu que es va acabar de perfilar al mes de juliol de 2023 i a implementar-se al setembre del mateix any. Aquesta re-orientació suposa un canvi estratègic en el qual es prioritza l’esforç en consolidar l’oferta d’acompanyament en tres itineraris: creació, transformació i relleu, consolidació. Aquest enfocament dels acompanyaments impregna la resta de serveis que s’hi relacionen (diagnòstic, formació, divulgació) i també els canals de comunicació (butlletins, web, xarxes socials) i els recursos (guies i publicacions). La figura que fa que aquests itineraris connectin amb les necessitats, tant de qui ja fa activitat econòmica com de qui en vol fer és la de la tutoria. Les persones tècniques de l’ateneu es reparteixen la tutoria de les entitats del territori així com dels projectes que es posen en marxa. Cap persona o entitat que fa servir els serveis de l’ateneu no ho fa puntualment, pot tenir algú de l’equip tècnic com a interlocutora amb qui relacionar-se.
Intercooperació més territorialitzada combinada amb la col·laboració sectorial
Donada l’experiència d’anualitats anteriors s’ha pogut reorientar els grups engegats amb la intenció de cercar la màxima utilitat i viabilitat possible. La reorientació del treball de l’àmbit supramunicipal al municipal a Santa Coloma de Gramenet ha servit per consolidar un espai de trobada permanent de cooperatives que porta a iniciar un projecte amb forma jurídica pròpia i amb la voluntat de mancomunar serveis i visibilitzar tot l’ecosistema cooperatiu. Per altra banda, la dinàmica generada està facilitant la coneixença i, per tant, facilitant la creació d’espais de treball sectorials per enfortir els projectes existents i poder generar-ne de nous amb possibilitats de presentar projectes i finançar amb amb les convocatòries orientades a l’economia social. La implicació de noves cooperatives i projectes acompanyats i creats amb els serveis de l’Ateneu, emmarcats dins de l’ESS, està fent sortir de l’aïllament a les cooperatives existents fins al moment generant enxarxament entre nous i vells projectes.
Un enfocament paral·lel ha estat treballar la intercooperació en l’àmbit sectorial. En aquesta línia s’ha continuat aprofundint la relació amb el petit comerç en diferents vessants: treball i incidència amb els agents comercials existents, i dinamització d’espais d’emprenedoria per donar una visió col·lectiva a partir de l’enxarxament i creació d’espais de coneixença. En l’àmbit cultural la Perifèrica s’ha anat situant com un agent de referència, participant en esdeveniments existents o generant-ne de nous i introduint-hi elements de l’economia social i solidària, espais de debat i de coneixença per agrupar el sector cultural com a primer pas per articular-lo i iniciar projectes d’intercooperació. També s’ha treballat la intercooperació dinamitzant la presentació de projectes compartits per desenvolupar altres programes de promoció de l’ESS com són l’Ocell de Foc i les Comunalitats. Una de les principals qüestions que dificultaven la inetrcooperació era la desconeixença entre els projectes. En aquest sentit s’han pogut generar espais de coneixença i suport mutu, i aprofitant programes d’ajuts i suport com els projectes Singulars.
Vincular els eixos estratègics de l’ateneu cooperatiu a propostes concretes de projectes a desenvolupar per cobrir necessitats del territori i de les pròpies cooperatives està generant possibles nous grups de treball: en el treball amb la infància, la joventut i les families, en l’àmbit de les cures, la mobilitat sostenible, així com en l’àmbit del suport a la gestió i feina comunicativa dels projectes cooperatius i associatius existents en l’actualitat.
