Les dones cooperativistes protagonistes de la primera Taula Territorial del 2023

29 de març de 2023

La Taula Territorial dedicada a l’Economia Feminista, la primera Taula Territorial de 2023 de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord que es va fer el passat dilluns 27 de març, va ser un espai reflexió i d’intercanvi d’experiències en l’àmbit de l’emprenedoria i la generació d’activitat econòmica dins del marc de l’Economia Social i Solidària, amb les dones cooperativistes com a principals protagonistes.

A la sessió, que es va fer a La Ciba, l’espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista de Santa Coloma de Gramenet, van participar-hi dones que formen part del Grup de dones emprenedores (de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià) de Grameimpuls, del Grup de dones emprenedores (Badalona) de l’IMPO, del projecte Dona Alça el Vol d’ECOM i d’altres que van participar-hi a títol individual, un grup de dones emprenedores i reivindicatives.

Tres projectes, L’Avalot Teatre, l’aula d’estudi Àgora i Capfoguer, van explicar els valors de ser cooperativa, i com el model cooperatiu és un model que permet fer un projecte professional i al mateix temps conciliar amb la vida, la família, els amics, així com la possibilitat de continuar formant-se.

«Quan vam començar, sabíem que volíem ser cooperativa, perquè eren els valors pels quals volíem treballar», va explicar la Patricia Ricco de Capfoguer. Set anys d’experiència en el món cooperatiu li han servit per veure que «formar part d’un projecte d’autoocupació col·lectiu et serveix per anar adaptant el projecte a les necessitats personals de qui en forma part», va afegir.

L’Ainhoa Aguilar, de l’aula d’estudi Àgora va compartir que el que la va empènyer a crear un projecte cooperatiu va ser la soledat, «em sentia molt sola» fins que va trobar la Paula Caño, i totes dues amb l’acompanyament de Capfoguer i Grameimpuls, van crear la cooperativa. «Fer una cooperativa ha estat un encert per com treballem i prenem les decisions, també per les ganes que tenim d’intercooperar amb altres projectes, i entre totes arribar al punt on vols arribar, que sola és molt difícil», va apuntar la Paula Caño.

Per la Berta Núñez, d’Avalot Teatre, la principal dificultat amb què es van trobar, ja fa 20 anys, quan van posar en marxa el projecte, era la desinformació, «sabíem on volíem arribar i que volíem arribar-hi però no hi havia manera, com a associació teníem activitat econòmica i ens deien que féssim autònoms, ens volien convertir en falsos autònoms, i no ens identificàvem amb la manera de funcionar d’una Societat Limitada, treballàvem de manera horitzontal».

«El funcionament d’una cooperativa, en assemblea, posa la cooperativa al davant, però no ho fa passant per sobre de les persones, un negoci ha de ser estable i ha de donar sous, i així hem treballat així sempre les dones, els altres models de negoci són la selva, el marketing-tiburó, el competir», apuntava l’Ainhoa Aguilar.

Aquesta visió, d’estabilitat, de compromís amb l’equip, de generar confiança i el sentiment de tribu, de donar-se suport entre els homes i les dones que formen part de la cooperativa, també la compartia la Berta Núñez, i va afegir la importància del vincle amb el territori, «som a Santa Coloma, vivim aquí, participem en projectes locals per tirar-los endavant, perquè sabem que ens enriqueixen».

La sessió va continuar amb tres dinàmiques de grup i espacials, per explorar les relacions de confiança i d’inclusió, que sovint es donen en els projectes cooperatius, i també per reflexionar sobre les pors amb què s’enfronten les persones quan volen tirar endavant projectes d’emprenedoria col·lectiva i cooperativa. Es va parlar de la soledat, l’estrès, el fracàs, la por a tenir un projecte econòmic amb pèrdues, a no saber preparar-se pel relleu, per la continuïtat, el traspàs generacional. Les pors estaven vinculades amb la posició de les treballadores autònomes, on cada persona està fent les mateixes tasques però de manera individual. «Això també passa en l’àmbit domèstic, les dones abans ens ajuntàvem, fèiem les coses juntes i compartíem les tasques de reproducció, i ara estem cada una a casa seva totalment desconnectades», va opinar una participant.

En general, les respostes compartides a les pors manifestades van ser la creació de xarxa, trobar companys i companyes amb qui fer equip, comptar amb l’acompanyament des de l’entorn més proper i des de persones i entitats expertes, la informació i la formació, saber fer números, estudis de mercat, i reballar també el suport i el creixement mutu dels equips.

«Juntes podem fer coses, les experiències que s’han compartit en la sessió no han de ser l’excepció i bolets separats, sinó que hem de transcendir i transformar l’economia, fent xarxa enfront d’aquest sistema tan agressiu», va concloure l’Almodis ??, de la cooperativa La Sargantana.

Des de l’Ateneu del Barcelonès Nord, amb Grameimpuls i la Impo, es posen a disposició espais i recursos per contribuir a crear i enfortir aquestes xarxes i a acompanyar els projectes i les idees que es van compartir en la Taula territorial. Tant si hi vau participar, com si no, si teniu interès a trobar suport i acompanyament per desenvolupar i enfortir el vostre projecte cooperatiu, podeu posar-vos en contacte amb l’Ateneu del Barcelonès Nord.

Categories: Etiquetes: , ,