Sectors estratègics ecosocials metropolitans del cooperativisme i l’economia solidària

10 d'octubre de 2022

L’alimentació, la logística, l’energia, l’habitatge i la cultura digital van ser els sectors estratègics que es van presentar, a partir d’iniciatives concretes, a finals de setembre de 2022 a les jornades ‘Una metròpoli cooperativa?’ que van tenir lloc a l’Hospitalet de Llobregat, organitzades per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i els ateneus cooperatius de la seva regió.

A la taula sobre sectors estratègics, moderada per l’Ivan Miró de la Ciutat Invisible i Coòpolis, hi van participar en Francisco Rubio, de la cooperativa La Fundició, compartint l’experiència de Keras Buti; en Raul Rodríguez, de LHenbici, i la Nuri Soto, de Mensakas, presentant la cooperativa de segon grau Som Ecologística i el seu projecte de creació d’una gran xarxa de ciclologística a Catalunya; la Gaia d’Elia, de Batec, explicant la transició energètica i l’impuls de comunitats cooperatives; la Simona Cerri, de La Politja de Sant Cugat, explicant els reptes de descarbonització de la construcció, impuls de la cooperativització de l’habitatge i incidència en la formació en les professions vinculades a l’arquitectura; i finalment l’Albert Marsà, de MTK Space i la Gemma Antolí de la Comunalitat de Sant Feliu presentant el projecte per reconvertir el polígon Matacàs en un pol per la transició digital en el marc d’una acció comunitària.

Keras buti, l’alimentació

El projecte Keras Buti, impulsat per La Fundició, va començar amb una pregunta: Quina és la causa que el poble gitano hagi patit 500 anys de repressió? Aquesta pregunta va portar a prendre consciència que les comunitats gitanes han estat intentant sostenir unes formes econòmiques i culturals diferents de les que la Il·lustració va imposar a tot Europa a partir del segle XVII. I aquesta presa de consciència va portar a repensar les formes de proveir i proveir-nos del que necessitem per viure.

L’Hospitalet té un imaginari industrial i obrer. Però, d’una banda, està construït sobre zona agrícola i, de l’altra, la població immigrada que l’ha fet créixer tenia origen rural i es va produir un procés d’aculturació per proletraritzar-los. Es va començar a treballar per revertir el fet que a la ciutat no hi hagués grups de consum agroecològic. Actualment Keras Buti (“fem coses” en romaní) és una cooperativa de consum amb 100 persones sòcies, 30 nuclis de convivència que demanen regularment cistella i 5 nodes de distribució. La cooperativa es va adonar que per construir una alternativa al capitalisme calia ampliar l’abast de l’acció més enllà del consum i va adquirir la finca Les Cabasses, de dues hectàrees, per cultivar-hi. També s’ha aliat amb la cooperativa L’Hembici per la distribució logística i s’ha fet càrrec de la gestió d’un menjador d’un Casal de barri a Bellvitge (La Suculenta) amb un acord amb la Generalitat. Per anar més enllà del punt de recollida de cistella, en els baixos de l’habitatge cooperatiu La Chalmeta hi ha obert una botiga, al barri de la Marina.

Pensar des d’una dimensió “Agropolitana” serveix per parar atenció a la perifèria urbana de la ciutat que resisteix a la pressió urbanitzadora, com el Delta del Llobregat on hi ha el Parc Agrari o la Serra de Collserola. Encara que a priori no ho pugui semblar la cultura juga aquí una paper fonamental com a productora de subjectivitat i de sentit comú. Sense una transformació cultural no serà possible escalar els projectes de l’economia solidària.

Actualment alguns dels reptes són l’accés al sòl, a la terra útil per cultivar. El règim de la propietat i l’especulació del sòl dificulten el relleu de la pagesia. En un context on s’han anat desmantellant les formes de solidaritat i suport mutu, tant obreres com d’arrel camperoles, es fa molt difícil tirar endavant projectes de l’ESS sense treure diners de l’acumulació capitalista. Projectes com Keras buti combinen l’agrupació i cooperativització amb el suport de les administracions públiques (n’ha rebut de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, paradoxalment no del de l’Hospitalet). Des de La Fundició consideren que sense les classes populars i les persones migrades no hi podrà haver un canvi real, no es pot deixar l’ESS només en mans de les classes mitjanes.


Som Ecologística, la distribució

Som Ecologística va començar l’any 2016 amb el suport d’un Projecte Singulars de la Generalitat i al 2018 es va constituir com a cooperativa de segon grau amb la idea d’englobar les cooperatives de ciclologística d’arreu del territori català. El projecte va estar un temps aturat i a partir de 2021 es va refundar en una trobada a la FESC.

Actualment en formen part cooperatives, entitats i empreses d’inserció compromeses amb l’ESS amb implantació a tot el territori català: Granollers pedala, Mensakas, Las Mercedes, La Sàrria, L’Henbici, CoopdePedal, la Fundació Pare Manel, Trèvol Missatgers i la Fundació formació i treball. Tenen l’acompanyament de Coòpolis però per evitar el barcelonacentrisme es vol que altres ateneus hi tinguin un paper. Com a cooperativa de segon grau es proposen:

  • Ser una entitat horitzontal de referència en ciclologística
  • Donar recolzament i representativitat davant les entitats locals
  • Informar i formar
  • Facilitar que es facin activitats i negocis conjuntament entre les entitats que en formen part
  • Mancomunar recursos com les cargobikes o les tecnologies
  • Poder arribar conjuntament a clients més grans
  • Fer rutes compartides

També volen jugar un rol com a nexe entre productors, distribuïdors i consumidors, especialment en l’àmbit alimentari. A l’àrea metropolitana queden poques terres cultivables, però l’experiència de connectar el camp amb el consum a la ciutat ja s’està fent a Sabadell, Terrassa o Mataró. Per això cal afrontar diversos reptes relacionats amb la reorganització del sector logístic i el creixement del comerç electrònic amb l’impacte ecològic de la distribució d’última milla on han augmentat molt els desplaçaments llargs de vehicles amb combustibles fòssils i on també s’està donant una situació d’uberització, també en la distribució en bicicleta, amb la precarització del lloc de treball. Hi ha empreses que es posicionen com a sostenibles i que ho fan a costa dels drets laborals i també operacions de greenwashing. Un altre repte és contribuir a repensar el model de ciutat des de l’experiència de violència urbanística que es pateix circulant en bicicleta.

La cooperativa de segon grau s’organitza en quatre grups de treball:

  • Pla de negoci i finançament
  • Estatuts i reglament
  • Tecnologies
  • Serveis comercials

En l’àmbit tecnològic es fa servir el programari de Coopcycle, amb una llicència cooperativa que impedeix que la puguin fer servir empreses que no siguin cooperatives o distribució que no sigui en bicicleta. Permet calcular rutes per optimitzar-les i es pot integrar en diferents marketplace. Les rutes compartides són una bona solució amb distàncies mitges i ja s’han experimentat entre Mensakas i L’Hembici.

Pel que fa a l’articulació i implantació territorial es vol que cada entitat de ciclologística estigui arrelada al territori i que pugui tenir incidència comunitària. Des de Som Ecologística no es volen crear delegacions, no es muntaran ciclologístiques locals, però sí que es farà acompanyament si hi ha gent a un territori amb ganes de crear-la.


Batec, l’energia

Batec es va crear per ser un pol per la transició energètica a la ciutat de Barcelona, però amb la consciència que el debat sobre l’energia és també metropolità i d’àmbit territorial català. El sector energètic està molt controlat per les grans multinacionals i, alhora, molt segmentat per la liberalització de la distribució. En els darrers anys qualsevol muntava una comercialitzadora, tot i que ara moltes estiguin en una situació difícil.

Batec neix per una transició energètica amb un model sostenible, socialment just i democràtic i es constitueix l’any 2021 com a cooperativa de serveis fundada per associacions i cooperatives. En formen part entitats que sobreposen experteses o es complementen: l’urbanisme amb Societat orgànica i LaCol, les enginyeries amb Azimut260, Aiguasol i Seba. La línia principal actualment és l’acompanyament a la creació de comunitats energètiques en forma de cooperativa, normalment de consum, que és un acompanyament similar al que es fa a les cooperatives d’habitatge. S’ha fet un esforç per arribar a fer formació i acompanyament en l’àmbit dels oficis (instal·ladors de plaques, ecotècnia, electricitat) però ha estat més difícil. Batec participa al Cercle de transició ecosocial de Coòpolis que agrupa consum, habitatge i energia.

Són conscients que a l’estat espanyol Barcelona i Madrid són com forats negres en el consum d’energia. A Barcelona i la seva àrea es concentra la meitat de la població de Catalunya en una zona molt petita. Si tenim en compte tota la Regió Metropolitana, 160 municipis, tenim una metròpoli de 5 milions d’habitants on es consumeix la majoria de l’energia del país. Per reduir aquest impacte energètic cal decreixement que ha de començar pels grans consumidors energètics. Es treballa per l’eficiència energètica també a les llars, però no es pot demanar a una llar amb pobresa energètica, que hauria d’augmentar el seu consum, que el redueixi. El mapa de projectes de fotovoltaica i eòlica del departament de Mediambient de la Generalitat mostra clarament el desequilibri territorial entre producció i consum, pràcticament no hi ha projectes a la Regió Metropolitana.

També cal ser consicents que més del 50% de l’electricitat que es consumeix a Barcelona ve de le nuclears de l’àrea de Tarragona i només el 6% ve de fonts renovables. A l’àrea metropolitana barcelonina l’elèctrica pública TERSA (Barcelona Energia) és actualment un agent més en el mercat comercialitzador, però podria ser també un dinamitzador d’instal·lacions renovables i reclamar el control local de la xarxa de distribució elèctrica. D’altra banda les actuacions de l’AMB en aquest àmbit són poques: principalment és crear fotolineres (pàrquings amb fotovoltaica i punt de càrrega), a més d’obrir algunes cobertes públiques a la instal·lació de plaques i alguns projectes amb escoles.

En l’àmbit energètic, com en el de l’alimentació, també és molt important el canvi cultural i el paper de la cultura com a creadora d’imaginari i subjectivitats.

L’economia solidària s’ha posat en mans a l’obra en l’àmbit de l’energia:

  • S’han creat entitats aregadores com Batec i ePlural
  • Els ateneus cooperatius es coordinen amb un espai de transferència tècnica específic per les counitats energètiques, tot i que els projectes urbans són pocs i els més avançats ara son a Osona o a les Terres de l’Ebre, on la gent s’auto-organitza contra les agressions al territori dels grans plans de renovables.
  • S’estan fent actuacions conjuntes entre ateneus, com Barcelona i el Barcelonès Nord
  • Les federacions (FCTC, Confederació de cooperatives) estan creant espais de coordinació i articulació
  • Hi ha diversos projectes en l’àmbit de l’energia que han rebut suport del programa Singulars de la Direcció general d’Economia social de la Generalitat i des de la Xarxa d’ateneus s’ha fet una sessió per conèixer-los i que es coneguin entre ells.

En canvi entre els projectes finançats pels fons europeus Next Generation hi ha molt poca participació de l’ESS i la majoria són impulsats per ens públics o empreses privades.

Algunes línies de treball de Batec són:

  • Impulsar comunitats energètiques amb una visió àmplia que puguin ser també comunitats per mancomunar i proveir-se de recursos.
  • Transformar entitats i equipaments perquè siguin sostenibles, eficiients i saludables (biblioteques, escoles, …)
  • Impulsar laboratoris d’innovació i un observatori de la transició energètica
  • Participar en projectes d’articulació territorial

Des d’un context urbà cal tenir clar que tot el que es pugui fer fer per abastir-nos d’energia a les ciutats, encara que sigui poc a nivell de producció global, és un deure que tenim els habitants urbans. El fet de constituir-nos en comunitat energètica és important per fer la transició energètica i també per veure com ens relacionem amb altres territoris. Per ser responsables i poder establir compensacions. Podem ser un actor fora dels actors de mercat per relacionar-nos entre comunitats de l’àmbit rural.


Habitatge Vallès, l’aixopluc i la construcció

La cooperativa d’arquitectura Arqbag participa a La Politja, l’ecosistema cooperatiu local de Sant Cugat del Vallès, i també de l’Ateneu cooperatiu del Vallès Occidental, a més de tenir vincles amb la Universitat. Des de la perspectiva de l’economia solidària hi ha dos aspectes claus en l’àmbit de l’habitatge:

  • Descarbonitzar el sector de la construcció
  • Desmercantilitzar l’habitatge

Una part molt important de les emissions en la construcció ve del transport de materials. Per aquesta banda és important reduir el transport treballant amb materials locals.

D’altra banda hi ha dinàmiques a revertir pel que fa a les polítiques d’habitatge:

  • No es pot continuar construint poc habitatge públic (actualment és un 1,5%) i tampoc que aquest es privatitzi
  • No hi pot continuar havent la quantitat d’habitatge en desús que hi ha actualment a Catalunya (29.479 habitatges)

A més tenim un parc d’habitatge molt envellit, el 60% és anterior a la dècada dels 80 de segle XX i la majoria d’aquests van ser construïts en les dècades dels 60 i 70, amb molt baixa qualitat de construcció.

Pel que fa a la dedicació de sou a despesa d’habitatge, prenent el cas de Sant Cugat, les dades mostren que s’hi dedica un 45% del sou. Es dona el cas que és un dels municipis més rics de Catalunya pel que fa a renda però també on l’accés a l’habitatge és molt difícil per uns preus molt alts de compra i lloguer.

Com a reptes transformadors des del cooperativisme i l’economia solidària es proposen dos eixos:

  • Cooperativitzar l’habitatge
  • Cooperativitzar la formació i la professió

Un aspecte positiu pel que fa a la cooperativitzar l’habitatge és que si mirem un mapa dels dos Vallès on es mostrin les iniciatives d’habitatge cooperatiu ja veiem una constel·lació de projectes (uns 20) que no es concentren en uns pocs municipis, estan distribuïts al llarg de les dues comarques. Fa uns anys això no ho hauríem vist i són punt de partida perquè creixi. Tot i que és veritat que cap altre municipi de Catalunya ha fet les polítiques d’habitatge cooperatiu que ha fet l’Ajuntament de Barcelona.

Per l’àmbit de la formació des de Sant Cugat s’està mirant d’entrar a la universitat per la via de la recerca. Al CRITT s’hi van establir dues cooperatives i ara ja en són sis: 4 d’arquitectura i 2 d’altres sectors (l’editorial Pol·len i una agència de comunicació). En l’àmbit docent amb l’Escola d’Arquitectura ja s’ha pogut desenvolupar un primer curs, una assignatura optativa per estudiants de Grau i de Màster amb continguts sobre habitatge cooperatiu, cooperativització de l’energia i mobilitat, així com planificació de territori tenint en compte necessitats de la pagesia. Se’n va fer una 1a edició al curs 2021-22 i en la segona edició de 2022-23 s’han doblat les inscripcions que actualment són de 38 estudiants. Encara és una acció petita, però hi ha moltes seus de l’UPC en l’àmbit metropolità i podrien coordinar-se perquè en cada entorn formatiu hi hagi aquest tipus de píndoles, més enllà dels postgraus específics sobre l’ESS, entrant en Graus i estudis específics.


MTK Space, la transició digital i la comunitat

A la cooperativa MTK Space el terme “metròpoli” els incomoda i el vinculen al centralisme a l’hora de fer polítiques posant el focus en la capitalitat urbana i convertint el seu entorn en perifèria. Amb polítiques de comunicació i creant aquest imaginari metropolità centralitzador es manipula a la gent.

MTK Space es considera un cas d’èxit de l’Ateneu del Baix Llobregat. Quan van començar no sabíen res de l’economia solidària i el cooperativisme, l’acostament a l’ateneu va fer que al 2018 es constituïssin en cooperativa, establint-se al polígon industrial de Matacàs, a Sant Feliu, envoltat d’habitatges, amb l’objectiu de transformar-lo. Actualment, a més de MTK Space que hi té platons per l’audiovisual a més dels seus espais de treball, al polígon hi ha una fundició i espais de distribució de cervesa, entre altres. El propòsit de MTK Space i de la Comunalitat de Sant Feliu és impulsar-hi un Districte cooperatiu d’innovació digital centrat en “l’economia taronja”.

L’àrea de Barcelona és la primera regió europea en inversió estrangera en videojocs on ocupa 4.000 llocs de treball, mentre que del 10% de població ocupada, el 8% del PIB i els 40.000 llocs de treball que suposa l’economia solidària només un 2% de les cooperatives fan activitat en l’àmbit tecnològic.

El Baix Lobregat ha estat i és un dels motors industrials de Catalunya. Però si l’economia digital és un sector tant important al país no pot ser que el cooperativisme, l’economia solidària i els seus valors en quedin fora. Des de Sant Feliu es proposen que no només Barcelona ciutat sigui un pol per la transició digital (programació, videojocs, audiovisual, …) impulsant aquest pol a Sant Feliu i fent-ho des dels valors cooperatius i comunitaris.


Llegiu també…