Comunitats energètiques locals cooperatives al Barcelonès Nord
14 d'octubre de 2022
Com crear cooperatives productores d’energia al Barcelonès Nord és el que ens va ocupar el dijous passat en la sessió organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, amb l’Artiz Garcia de La Fabric@ i el David Gómez de femProcomuns, amb la participació de la Gaia d’Elia de la cooperativa de segon grau Batec i amb la col·laboració de l’AAVV de Sant Antoni i de l’associació Llefi@net.
En la sessió es va veure què són les Comunitats energètiques locals cooperatives (CEL), com es poden crear noves CELs i casos que ja s’estan posant en marxa.
Perquè estem pensant a crear cooperatives per la producció energètica:
L’augment de preus de l’energia està sent insostenible i, alhora, està guiat per l’especulació i la maximització del lucre d’unes quantes corporacions. Des de 2018, a través de les directives 2018/2001 i 2019/994, la Unió Europea, impulsa la creació de comunitats energètiques ciutadanes productores d’energia, on les mateixes consumidores d’aquesta en són sòcies.
Sabem que en els contextos metropolitans hi ha poca teulada i molts habitants, les ciutats sempre serem deficitàries d’energia, no serem mai autosuficients, però en podem produir una part (un 30 o 40% de l’energia que necessitem), obtenint un doble estalvi, a més d’establir relacions justes amb comunitats d’àmbits rurals. També podem fer millores als edificis i prendre mesures d’eficiència energètica que ens permetrà augmentar el percentatge d’estalvi. Les comunitats energètiques es poden constituir com a cooperatives de consum i poden servir per mancomunar altres activitats relacionades amb l’energia (com compartir vehicles) o, per exemple, per fer compres conjuntes.
El concepte de comunitat energètica:
El concepte de comunitat energètica és un concepte nou, que sorgeix de la directiva europea que marca les línies mestres, però que encara no s’ha transposat a nivell espanyol. Arran de la directiva, ja s’estan engegant tot de projectes al territori català, seguint la línia general que marca la UE però sense saber totalment com ho concretarà el govern espanyol.
Una CEL És un grup de persones, veïnes, empreses, pimes, petits comerços, centres socials que s’ajunten per generar energia (no només electricitat) d’una manera eficient, local i compartida, més barata i més sostenible. Aquestes persones han d’estar associades, en associacions o cooperatives, i es poden beneficiar de l’energia generada, d’auditories, de tots els serveis.
Uneix 3 dimensions: social, tecnològica i econòmica financera. És transformadora, avança cap a la sobirania energètica local, facilita treballar cap a la pobresa energètica zero, la generació distribuïda i renovable, la producció d’electricitat i fred/calor. També cal pensar en l’emmagatzematge i la rehabilitació dels edificis a més de poder donar resposta als reptes de la mobilitat elèctrica compartida. Una CEL no és autoconsum compartit, aquest consisteix en la generació d’energia mitjançant una instal·lació fotovoltaica que es comparteix i autoconsumeix per més d’un usuari, una comunitat energètica va més enllà.
Els avantatges de les CELS
L’estalvi energètic, passa per l’accés a la informació, per poder fer auditories, per la rehabilitació energètica per reduir la despesa energètica, la relocalització per reduir les pèrdues de distribució.
L’estalvi econòmic passa pel fet que la generació directa té un preu molt més baix, els preus de l’energia (que ara són molt alts) aniran baixant, però l’energia autoproduïda sempre serà més barata. Inicialment haurem d’incloure al preu de cost una part del cost financer per la inversió en la instal·lació que haurem fet, tot i així serà més barat. En el futur, quan haguem cobret aquesta despesa financera, el preu baixarà més encara.
Exemples de Catalunya
A Osona, el Consell comarcal està impulsant, amb finançament europeu, comunitats energètiques en la majoria de municipis, moltes seran cooperatives. Cal un mínim de 10 sòcies fundadores i la majoria ja en tenen entre 100 i 150.
Veiem que a les Terres de l’Ebre o la Terra Alta afectades per macro-parcs eòlics estan molt actives. Per exemple, al Pinell del Brai, també s’està posant en marxa la cooperativa Solbrai, impulsada per l’ajuntament però que serà dels veïns i veïnes que se’n facin sòcies. També hi ha exemples a molts altres pobles petits com Mediona, La Llacuna, Pedraforca, Bufalvent,…
A Terrassa les impulsores són entitats socials vinculades a projectes que participen en la subvenció Comunalitats de la Generalitat.
A l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, s’està impulsant diversos projectes. El de La Bordeta és un cas complex, un exemple de tot el que es pot arribar a fer. És una associació que està transitant cap a una cooperativa de consum amb dues cooperatives d’habitatge, un equipament municipal i un petit comerç. És interessant que hi hagi perfils diferents per fer més eficient l’ús energètic. S’han ajuntat per instal·lar les plaques, però també per cobrir necessitats de rehabilitació energètica, eficiència, gestió i control, i estan obrint la porta a la mobilitat elèctrica.
La mobilitat representa el 60% de l’energia que fem servir cada dia. El projecte de La Bordeta està teixint aliances amb Som Mobilitat, Som Energia (que ofereix programaris perquè els utilitzin des de la comunitat energètica) rep finançament de l’ajuntament de Barcelona i del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
El cas del Bon Pastor, va sorgir arran del canvi d’allotjament de les cases barates del Bon Pastor, on crear una comunitat energètica local era imprescindible.
Des del 2003 es demanava que les cases barates fetes amb materials de l’any 1928 es canviessin a edificis moderns. L’IMAB va posar plaques d’escalfament d’aigua solar a tots els terrats de les cases, des de La Fabric@a es va acompanyar la creació de cada una de les noves escales. Es va crear la figura de l’Agent Energètic i es va dissenyar un projecte per utilitzar les teulades de les fàbriques del territori, i implicar els comerços, en el qual s’està treballant, primer en forma d’associació i més endavant com a cooperativa.
Eines de mapatge
Hi ha algunes eines útils per tafanejar, veure si pot funcionar, no és un estudi tècnic a fons, però ens poden donar una primera aproximació del potencial de generació d’energia que tenen les nostres teulades agrupades amb les dels edificis veïns.
Som Comunitat Energètica és una eina que ha posat en un mapa totes les cobertes possibles de Catalunya, i dona una indicació de la capacitat de producció pot tenir un espai concret. JoinEnergy també permet connectar amb altres veïnes i veure el potencial col·lectiu. Per veure quanta gent caldria i quin percentatge es podria generar o estalviar, els estudis previs també ens permeten aprendre a reduir la despesa energètica.
Maneres de finançar
Finalment, es van valorar diverses maneres de finançar les iniciatives, a través d’aportacions de sòcies, a través de mecanismes de finances ètiques com Coop57, una cooperativa de serveis que ofereix préstecs per projectes socials amb els fons de les mateixes sòcies. O per mecanismes de finançament públic, com els fons Next Generation d’Europa que poden venir de la Generalitat de Catalunya (en va treure l’any passat per finançar fotovoltaiques), la Diputació de Barcelona té una línia per ajuntaments, i el Ministerio amb l’IDAE l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia té un programa de comunitats energètiques.
Participació
A més de gent de Llefi@net i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Antoni que hi col·laboraven van assistir i participar a la xerrada persones d’altres associacions veïnals dels barris propers, així com persones sòcies de SomEnergia i dels grups locals de SomMobilitat de Badalona i Santa Coloma i també de la Comunalitat urbana BDN.sud. Hi va haver interès en continuar treballant-hi, en crear un canal de contacte conjunt i en explorar la possibilitat de crear grups motor en alguns barris.
