Agroecologia a la 2a Taula territorial

6 de setembre de 2022

En el marc de les Festes Majors Alternatives de Gramenet (en el seu 20 aniversari!) va tenir lloc la 2a Taula Territorial de 2022 de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord, el passat dissabte 3 de setembre, a Santa Coloma de Gramenet. Les taules territorials són espais de debat i coneixement compartit que ajuden a orientar l’activitat de l’Ateneu, a pensar els reptes de l’economia solidària al territori i a fomentar la cooperació. Aquesta segona taula territorial de l’any s’ha centrat en la producció i consum agroecològic a l’àmbit urbà i, concretament, al Barcelonès Nord.

Presentació incisiva de Ricard Espelt

Per presentar-ne el marc i posar algunes qüestions sobre la taula s’havia convidat a en Ricard Espelt, investigador del grup de recerca Dimmons de la UOC, membre de l’associació (Des)vestim aliments i autor del llibre “Cooperativisme i agroecologia a Barcelona“; també és soci col·laborador i membre del consell rector de la cooperativa femProcomuns, agrupada a l’Ateneu.

Després de ser presentat com a “expert” i abans de posar la teca a la graella, en Ricard va voler “deslegitimar-se” en dos sentits: parla de l’àmbit urbà algú que ve d’un poble de 300 habitants (Copons, a l’Anoia) i parla d’agroecologia, economia i tecnologia algú que s’ha format en Belles Arts. Malgrat això creu que des d’aquestes circumstàncies pot aportar una mirada que relaciona rural amb urbà i, alhora, posar una mirada “artística” o innovadora a la qüestió.

En la seva presentació va voler qüestionar alguns mites sobre l’agroecologia, posar-ne en relleu les contradiccions i fer algunes propostes incisives, amb afany provocador, per estimular el debat que els reptes que afrontem ens reclamen.

El principal repte al qual ens afrontem és el model agroalimentari global injust, extractiu i molt poc sostenible. Va assenyalar que hem de tenir clar qui és “l’enemic”, el nostre “contramodel” i allò que cal transformar per, a partir d’aquí, veure què podem fer per transformar-ho.

“Aquest sistema global d’alimentació té una capacitat de transformació brutal. Saben més ells de nosaltres que nosaltres d’ells. Tenen gran capacitat per adaptar el discurs i l’estètica, apropiant-se des del capitalisme de la feina de conscienciació que ha fet durant dècades el moviment agroecològic. Hem generat el discurs i l’estètica, ve el sector capitalitza i ho colonitza. Ens trobem que una persona que va a una botiga d’un grup empresarial que comença per A i acaba per R se sent que està sent activista perquè no va a un gran supermercat convencional. Hem d’entendre com ho fan, per aprendre’n.


Contradiccions del moviment agroecològic

Tenim algunes contradiccions que hem d’afrontar:

  • Precarietat de les productores: anem a buscar un model que trenqui la precarització, que sigui més just,etc… i estem generant un model que també genera precarització.
  • Insostenible ambientalment: generem impacte ambiental, especialment en la distribució. Per exemple: porto 3 cistelles en una furgoneta que contamina i gasta energia desproporcionada. Encara que el fi, la base, el discurs polític, ho siguin, a la pràctica no som sostenibles. Cal integrar la comptabilització de l’impacte ambiental de la nostra activitat.
  • Socialment no inclusiu: pel preu del menjar, per la necessitat de disposar de temps per fer torns o participar en una comissió, etc. persones a l’atur o que han de cuidar un familiar o amic poden haver de deixar un grup de consum. Encara que les bases que defineixen el projecte siguin inclusives, a la pràctica sovint els projectes no ho són.

Qüestionant alguns mites

Tenim alguns mites que ens hem de qüestionar:

  • Els grups de consum no poden créixer més enllà de «n» perquè es perd el model: és obvi que els lligams canvien segons el nombre. Però si el model contra el qual lluitem és molt gran, hem de veure si el que perdem sent molts, ho guanyem per transformació que produïm.
  • Relació estreta entre el productor i el consumidor. Importància de conèixer la terra, ens lliga, ens canvia l’imaginari, la concepció. És veritat. Però també requereix un activisme fort i molt d’esforç. Per què ho hem de fer tot? És imprescindible per transformar el model?
  • Evitar la intermediació. Podem transformar de veritat sense eines i algú que juguin el paper d’intermediari?

Hi ha diferents models de cooperativa i també diferents mides pel que fa a unitats de consum o persones participants. N’hi ha petites, entre 10 i 15 unitats de consum (o menys), n’hi ha de 50 unitats que solen tenir més capacitat organitzativa i n’hi ha que tenen entre 100 i 400 unitats, com l’Economat social de Sants. El vincle polític i social és diferent i també la manera de funcionar. Però les que generen més impacte transformador (volums de compra i seguretat en les productores, generació de llocs de treball…) són les més grans. La qüestió d’escala és un factor important en la capacitat de transformació.


Mirades positives

El moviment agroecològic, el cooperativisme i l’economia solidària han estat propers, però no han anat sempre units. Ara cada cop ho estan més i la majoria de projectes agroecològics se situen en l’economia solidària i prenen la forma cooperativa. Hi ha algunes entitats importants que estan impulsant projectes, fent recerca, generant coneixement i també fent producció.

Un exemple és l’Aresta, té estructura cooperativa i també fa producció. Fa un pa bo, obre més tard les botigues tenint en compte les cures de les persones treballadores, hi ha un model econòmic que funciona amb professionalització.

El cooperativisme agroalimentari té arrels a Catalunya, comptem amb estudis històrics clàssics i estudis nous, com els que ha fet La Ciutat Invisible i que li ha donat una mirada contemporània, que ofereix referents. Els espais més forts i articulats d’agroecologia es donen on hi ha una tradició d’auto-organització col·lectiva i cooperativista. Per tant, aquest rescat històric resulta útil en el present.

Disposem també d’instruments per escalar l’agroecologia. D’una banda, hi ha qui pot facilitar diners des del cooperativisme financer (com Coop57) i la banca ètica (com Fiare).

I des de la perspectiva política tenim instruments com la Xarxa de l’Economia Solidària que té una voluntat d’incidència política des de l’activisme però també intervenint en la política institucional per transformar el marc (regulació, polítiques públiques…).

És important entendre com s’està transformant el món i els nous canals de consum. Internet és un espai important a tenir en compte on l’agroecologia ha entrat molt a poc a poc, tot i que és una tecnologia amb un origen comunitari. Podem pensar en models agroalimentaris d’autoproducció no monetaris, que fan de tot el model de vida un procomú, com algunes Transition Towns. Però si volem models d’impacte en la societat i amb transaccions monetàries seria naïf dir que podem viure sense el paper que juguen les tecnologies. Actualment, la tecnologia està dominada per corporacions que ho controlen tot (dades, comportaments), però hi ha models alternatius que funcionen. Hem d’observar les tendències i tenir-ho en compte: el consum via internet fa poc era de l’1% i ha passat al 3% a Espanya, és poc, però és un dels àmbits on creix més, l’altre segueixen sent les grans superfícies.


Propostes

Abans de passar al debat en Ricard Espelt va resumir algunes propostes:

  • El consum és polític i transformador. No exigim que algú participi més enllà de consumir. Que ho pugui fer, que no ho hagi de fer. Que pugui ser “activista” canviant el consum i convidant altres a fer-ho, com passa amb SomEnergia.
  • Capacitat per innovar. El cooperativisme de plataforma reuneix el cooperativisme amb el desenvolupament tecnològic. Els grups de consum han innovat desenvolupant programari propi (Bròquil del Gòtic, l’Aresta) i impulsant Katuma (que forma part d’Open Food Network). Hem de donar suport a aquest tipus d’iniciatives.
  • Discurs, estètica, màrqueting. Hem de fer màrqueting. Més enllà de re-convèncer els convençuts hem d’anar a buscar la gent que va a Mercadona o la gent que se sent activista anant a comprar al Bon Preu o a Casa Ametller, per l’apropiació del discurs agroecològic que aquests estan fent. Hem d’entendre com ho fan per re-apropiar-nos-en, generar espais creatius i artístics per generar activisme.
  • Canviar les lleis i polítiques públiques. Hem d’incidir en el marc legal. Per exemple aconseguint un impost vinculat a la traçabilitat del producte. Que importar un aliment des de l’altra punta de món no tingui només el cost afegit del transport. Hi ha un model municipal (a Barcelona i altres llocs) que posa una gran superfície als mercats municipals perquè això aporta un 3% dels compradors cap al producte fresc, és un mal model, ens conformem amb les engrunes en lloc de transformar. Comptem amb bones bases per transformar-ho: els ateneus cooperatius arreu de Catalunya, el comissionat de l’ESS a Barcelona i equivalents d’altres ciutats i les organitzacions articuladores de l’agroecologia i l’economia solidària.

L’agroecologia en l’àmbit urbà a debat

La segona part de la taula va ser un debat amb aportacions de les persones participants i també en diàleg amb en Ricard Espelt. Entre les persones participants n’hi havia de les entitats impulsores de l’Ateneu (Sargantana, Capfoguer, femProcomuns, Grameimpuls) i també de productores i consumidores agroecològiques del territori (Obrador de Gramenet, Conreu Sereny, Cabàs de l’Espai Gramenet i de Ca la Sisqueta), algunes de les quals formen part de l’assemblea de l’Ateneu, així com persones vinculades als moviments socials i que han treballat o s’han implicat en cooperatives, com Mol-matric (que aviat celebrarà els 42 anys!) o Coop57.

Aquestes són algunes de les aportacions fetes al debat:

  • Al Barcelonès Nord, per població, hi ha un gran potencial de consum, però, en canvi, hi ha menys activisme i articulació cap a l’àmbit agroecològic o afins.
  • Estem d’acord a dir que hem d’identificar bé quins són els contramodels contra qui lluitem.
  • S’ha de vigilar amb els models que se sostenen sobre una entelèquia com les botigues, que viuen del 3% del negoci de les grans superfícies als mercats, o les plataformes digitals, que no tenen un model sostenible i funcionen amb rondes d’inversió i/o precaritzant.
  • Si volem emular els models capitalistes ens perdrem en l’intent, no ens en sortirem. Hem d’entendre’ls i fer un altre model. L’exemple és SomEnergia que construeix un model diferent de les Grans energètiques.
  • Alguns productors d’agroecològic no tenen ben dimensionats el que produeixen respecte al que poden vendre.
  • Hem de prendre atenció a les contradiccions del moviment agroecològic (precarització, impacte ambiental, mancances en la inclusió) i trobar-hi solucions.
  • Qui munta una cooperativa és algú que és solidària i activista o algú que està en una situació extrema de necessitat.
  • Dins el mercat capitalista les cooperatives han de fer una feina justa, però per aconseguir un treball digne han de ser capaces d’afrontar la competència de les empreses capitalistes.
  • Hauria de ser possible una convivència de models, cooperatives de consum molt autogestionàries i amb vincles amb els productors com les que hi ha hagut que són una font d’aprenentatge constant sobre l’agroecologia; i cooperatives d’escala més gran, més professionalitzades, que fan del consum un acte polític i tenen un impacte quantitatiu i d’assegurar la producció agroecològica més gran.
  • Es podria explorar l’opció de ser transicional o tàctic en el consum agroecològic, amb supermercats que incloguin productes convencionals amb l’objectiu de substituir-los, però que evitin que les persones vagin a grans superfícies, perquè ja ho troben tot allà. Com estan fent alguns supermercats de cooperatives agràries.
  • Tenim contramodels com Guissona, que no té en compte el benestar animal i altres factors agroecològics i se centra només en la màxima eficiència.
  • Quan fas agricultura ecològica has de pagar pel segell CCPAE i, a més, pagar per les taxes de l’aigua que no contamines. Tens més costos impositius i reguladors que qui no fa ecològic. Cal fer incidència política perquè no sigui així.
  • A la Serralada de Marina (parc natural) hi ha 100 hectàrees que poden ser agrícoles, entre Badalona i Santa Coloma l’únic que hi ha és Conreu Sereny. Cal trobar qui vulgui cultivar i qui vulgui consumir.
  • Hi ha ajuntaments que ja estan contractant pastors en lloc de desbrossadores.

La Taula es tanca amb qüestions obertes, i amb l’evidència que cal donar continuïtat a aquest debat.

Més informació

Taules territorials de l’Ateneu:

  • Propera 3a Taula territorial: “Habitatge cooperatiu al Barcelonès Nord” 17 d’octubre 2022

Activitats relacionades amb aquesta Taula:


Referències