Comerç i economia solidària a la 3a taula territorial

19 d'octubre de 2022

La 3a taula territorial de 2022 de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord s’ha fet el 17 d’octubre de 2022 a la seu de l’Agrupació del Comerç i la Indústria de Santa Coloma de Gramenet per entendre els reptes del comerç local i pensar conjuntament com abordar-los des de la mirada de l’economia solidària i la intercooperació. Hi van participar membres de l’Agrupació, de Badalona Capaç (entitat impulsora de la comunialitat BDN.Sud), d’entitats impulsores de l’Ateneu (Capfoguer, DIP, Grameimpuls i femProcomuns), de l’Oficina tècnica de Gramamoneda i de l’Obrador de Gramenet.

Tall del l’informatiu BDN Notícies del dimarts 18 d’octubre.

Des de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord es va voler abordar el comerç local en la darrera Taula Territorial de 2022 per diversos motius:

  • _ Primer de tot perquè creiem que el comerç local desenvolupa una funció social molt important a les ciutats, que tot i que les formes jurídiques principals que hi trobem no són la cooperativa, les petites empreses locals duen a terme un conjunt de bones pràctiques que cal remarcar; com ara la proximitat, el teixit comunitari, etcètera.
  • _ En segon lloc, perquè aquest sector està greument perjudicat per l’agregació continuada de crisi rere crisi del capitalisme local i global, precaritzant greument el model i fent-lo perillar, provocant un procés accelerat de proletarització augmentant la dependència de persones i territoris cada cop més a l’acumulació dels grans capitals.
  • _ En tercer lloc, perquè creiem fermament en el nostre objecte principal que és impulsar estratègies econòmiques comunitàries, col·laboratives i cooperatives per a poder, com a mínim, desaccelerar aquesta tendència negativa.

Que la sessió es faci amb l’Agrupació i l’Oficina tècnica de la Gramamoneda és important perquè conjuntament tenen un coneixement complementari del comerç local. La primera agrupa 200 comerços en una entitat sense afany de lucre, principalment de Santa Coloma, però també alguns de Badalona i Sant Adrià. Organitza activitats perquè la gent es quedi a la ciutat i hi compri, també ha ajudat en la digitalització, especialment durant la pandèmia. Tenen molt contacte amb les i els comerciants i coneixen els seus interessos i problemes.

La Gramamoneda s’està fent servir per part de 400 comerços de Santa Coloma, l’Oficina tècnica hi està en contacte i també té dades de la traçabilitat de les transaccions, el que aporta un altre aspecte del coneixement de l’activitat comercial i dels hàbits de consum. Per altra banda, l’Ateneu té relació amb algunes iniciatives que han rebut el seu acompanyament i també amb altres que han participat en formacions o que estan interessades en iniciatives com la de mancomunar furgonetes de SomMobilitat. El treball que s’està fent des de la Comunalitat BDN.sud als barris de Sant Roc, Congrés, La Mora, Artigues i El Remei de Badalona també serà molt important per detectar reptes i definir actuacions.

La sessió serveix més (i ja era el seu propòsit) per detectar necessitats, identificar reptes i obrir preguntes que per trobar respostes i solucions, tot i que s’apunten algunes possibilitats d’actuació conjunta.

PROBLEMÀTIQUES

  • _ Molts comerços antics estan tancant, alguns per jubilacions que no troben un relleu, també per dificultats de posar-se al dia.
  • _ Alguns dels comerços que tanquen són justament els que creaven més cohesió social i això genera desconnexions.
  • _ S’obren molts comerços que tanquen al cap de poc, en alguns casos perquè els impulsen persones sense experiència o sense un pla de negoci, que són poc conscients de si tenen pèrdues fins que s’hi troben.
  • _ En general hi ha una falta de professionalització, sobretot en els nous comerços que, sovint, s’obren a partir d’una capitalització de l’atur.
  • _ En algunes zones hi ha excés de determinats establiments (bars, perruqueria, ungles, fruiteria …) i en falten d’altres (fleques no industrials, botigues de roba, …). Els nous establiments es concentren en activitats que es poden fer amb poca capacitació.
  • _ Hi ha desconeixement per part dels comerços dels serveis d’acompanyament i les formacions que hi ha al territori com les del mateix Ateneu, de Grameimpuls o de l’IMPO. Entre els nous negocis que es creen a Santa Coloma menys d’un 30% té algun tipus de contacte amb els serveis d’acompanyament. Els qui més ho podrien necessitar són els que més ho desconeixen o que no es poden permetre dedicar-hi temps.
  • _ Tant a l’agrupació com als serveis d’acompanyament venen més a demanar suport per tramitar ajudes i subvencions que per buscar-hi formació.
  • _ Les grans superfícies com La Maquinista a Sant Andreu actuen com a xucladores i modeladores d’un model de consum que destrueix el comerç local. Quan desapareix un tipus de comerç els hàbits canvien i encara que hi hagi una necessitat a cobrir és difícil que torni a ser viable la mateixa activitat comercial.
  • _ La compra per internet també afecta al comerç local, molta gent ha agafat l’hàbit que les coses li portin a casa i ja no va als comerços. Actuacions com la d’Amazon (que sosté les pèrdues i té tarifes molt baixes de distribució, a més de precaritzar els repartidors) tenen un gran impacte.
  • _ Hi ha una pujada de costos brutal amb els subministraments per als comerços, especialment l’energia. Alguns hauran de tancar perquè no poden pagar els costos de l’electricitat, no poden repercutir-ho als preus.
  • _ Hi ha un sector de comerços que no s’agrupen en les associacions de comerciants, sobretot els comerços impulsats per persones migrants, es fa difícil establir-hi vincles que facilitin la col·laboració.
  • _ L’imaginari de l’autònom com a “el seu propi amo” i l’emprenedor individual és una dificultat cultural per a emprendre projectes col·lectius i d’intercooperació.

També es van identificar algunes problemàtiques molt més concretes com les següents:

  • _ Hi ha mancances d’establiments relacionats amb la criança, tant de lleure dels infants com de roba i sobretot de sabates. És un dels casos en què la gent ha de recórrer a les grans superfícies i a internet.
  • _ Hi ha cada cop menys professionals d’oficis com la fusteria i els que hi ha estan tancant per jubilació, sense relleu.
  • _ Estan desapareixent les fleques que no fan pa industrial. A part de l’Obrador de Gramenet i alguna més, poques en queden a Santa Coloma.
  • _ Hi ha demanda de productors de bosses compostables fetes amb fècula de patata.

PROPOSTES I OPORTUNITATS

  • _ Prendre la falta de professionalització com una oportunitat. Buscar els recursos per formar a la gent pagant-li, que pugui destinar-hi el seu temps i formar-se en sectors d’activitat on realment hi hagi necessitats i viabilitat.
  • _ Enfortir les xarxes d’intercanvi i de suport mutu i articular xarxes de persones consumidores que puguin donar viabilitat a activitats establint un compromís amb comerços i productors.
  • _ Caldria fer un diagnòstic per detectar quines són les necessitats que no es cobreixen i fins i tot fer plans de negoci model, perquè qui vulgui impulsar-ho tingui unes pautes.
  • _ Les dades de la Gramamoneda són obertes i poden servir per fer anàlisi i obtenir coneixement que orienti les actuacions.
  • _ Es podria crear una Taula del comerç dinamitzada que agrupi diferents agents, que els assegui junts per tenir perspectiva, com es va fer a alguns barris de l’Hospitalet (Collblanc, la Torrassa) amb el projecte Isis.
  • _ Com a primer pas es podria fer una enquesta conjunta de l’Ateneu, l’Agrupació (que ja en fa una anualment) i l’Oficina de la Gramamoneda (sumant-hi potser altres entitats) per tenir més dades, identificar problemàtiques, necessitats i identificar interessos i motivacions.
  • _ Les comunitats energètiques cooperatives són una oportunitat per abaixar el preu de la despesa elèctrica, poden ser impulsades pel veïnat i els comerços s’hi poden sumar (els horaris de consum són complementaris dels de les llars), poden rebre l’acompanyament de l’ateneu i el suport de les associacions de veïns/es i de les agrupacions comercials.
  • _ Les cooperatives de serveis i altres formes de mancomunar recursos són una oportunitat per fer compra col·lectiva de productes, compartir transport i agregar serveis com la gestoria o la comunicació.
  • _ L’administració local podria comprar locals comercials i llogar-los o cedir-los a preus assequibles per a establiments claus per cobrir necessitats, per la cohesió social o que s’impulsin des de l’economia solidària, com ja s’està fent a Barcelona o el cas de Calonge amb les llibreries.

Aquestes són idees per aprofundir-hi i anar-les treballant conjuntament, la taula territorial és només un punt de partida.

Gramamoneda

La taula va servir també per conèixer millor la Gramamoneda i algunes dades sobre aquesta. Com a moneda complementària només per Santa Coloma la Gramamoneda es va crear per donar suport alternatiu a l’economia local. La seva fortalesa és que circuli. La impulsa l’ajuntament, que n’és la titular, i està autoritzada com a moneda legal pel Banc d’Espanya. No té fluctuacions, no surt a borsa, no és una criptomoneda i és paritària amb l’euro. L’Ajuntament la posa en circulació a través de les ajudes que fa a les entitats i en programes socials, inicialment de cada 10€ que l’ajuntament transformava en grama se’n quedaven 2,9, ara ja són 7,6 grames per cada 10€ transformats. Un de cada tres comerços (sense comptar la restauració) forma part de la Gramamoneda. Les subvencions municipals en Grama han passat de 30.000 a 130.000 grames.

Com que hi ha una traçabilitat del nombre de transaccions podem saber que s’està produïnt un efecte multiplicador, entre 2016 i 2021 l’ajuntament ha convertit 1 milió d’euros en grama i comptant els intercanvis d’aquesta quantitat hi ha hagut transaccions acumulades per valor de 5 milions. La meitat de les grames s’han tornat a convertir en euros i 500.000 segueixen circulant entre comerços, entitats i particulars. No té sentit poseïr la grama, només té sentit fer-la circular, que aquesta quanitat es mantigui en grama ens mostra el seu valor. La grama també té un impacte en els habits de consum, les enquestes mostren que les persones planifiquen més, escollint on faran les compres, també genera cohesió social ja que cada transacció és un intercanvi que pot generar una conversa.

Propers passos

Aquesta Taula és un punt de partida per aprofundir aquest àmbit d’actuació de l’ateneu i fer-ho en col·laboració amb altres actors com l’Agrupació, l’Oficina tècnica de la Gramamoneda, la Comunalitat de BDN.sud i altres que s’hi puguin afegir. Un primer pas serà crear alguns canals per estar en contacte i treballar conjuntament per acabar de definir i tirar endavant algunes de les idees i propostes que n’han sortit.

Llegiu també…

Categories: Etiquetes: , , , , ,