La Tresca i la Verdesca: som abelles

10 de maig de 2022

D’autònoms a cooperativa

El grup de música «per a tota la família» nascut l’any 1998 a Sant Adrià del Besòs i trasplantat posteriorment a Badalona s’ha transformat en cooperativa i ho van explicar en la seva participació a la Taula rodona que van organitzar l’Ateneu cooperatiu i La Perifèrica el passat 9 d’abril de 2022 al Teatre Zorrilla de Badalona.

Roba de ratlles grogues i negres i dos coladors a mode d’ulls compostos d’abella. Així són La Tresca i la Verdesca quan pugen a un escenari. I es que des del Carnaval de 1999 van decidir encarnar-se en aquest insecte i ja no ho han deixat estar. Diuen que el grup «sempre s’ha identificat amb el món de les abelles per la seva manera d’organitzar-se». L’abella era el símbol de moltes de les primeres cooperatives, com L’Obrera de Mataró fundada l’any 1864. La Tresca i la Verdesca sempre han treballat de manera horitzontal i prenent les decisions per consens, però han trigat més de dues dècades a constituir-se realment com a cooperativa. Senten que aquesta és la forma adequada al que són i a la seva manera de fer, alhora se senten novells en un món que els ve molt de gust explorar.

La Tresca, Colonia Sedó, Esparraguera.

Un periple, d’autònoms a cooperativa

Els membres del grup van començar treballant com autònoms, després es van fer de la cooperativa del Sindicat de Músics, que els permetia facturar en funció dels bolos que feien. Com a socis del Sindicat llavors ja eren cooperativistes, però no n’eren gaire conscients. Ho eren perquè els resultava una solució pràctica. L’any 2005, més consolidats, es van plantejar tenir una empresa compartida, es van assessorar i van valorar diferents opcions: una empresa mercantil en forma de Societat Limitada (SL), una cooperativa de treball associat i una societat entre autònoms en forma de Societat Civil Privada (SCP). Finalment es van decantar per aquesta tercera opció.

Amb la crisi del 2008 es van veure obligats a deixar el seu local de Sant Adrià i això els va portar, l’any 2012, a compartir espai a Badalona amb Xirriquiteula teatre, amb qui ja havien començat a col·laborar l’any 2009. La col·laboració amb Xirriquiteula donaria lloc a espectacles conjunts.

Amb la pandèmia del COVID19 es torna a donar un moment de crisi per la falta de contractacions i d’aquesta etapa en surten amb la voluntat de reforçar-se. «Com que jo soc de Sants vam anar a Coòpolis i ens va assessorar» diu en Claudi Llobet. L’ateneu cooperatiu de Barcelona els va acompanyar en el procés de constituir-se en cooperativa. «Entrar a ser cooperativa ens ha fet interessar-nos per conèixer més aquest món (···) nosaltres som abelles, busquem el consens, som tres persones que ens vam conèixer al Cau i ja funcionàvem com una cooperativa». Quan el 9 d’abril participen a la Taula rodona al Teatre Zorrilla ens diuen: «Ahir vam fer la nostra primera factura com a cooperativa». Una petita formalitat que és també un pas important en l’inici del seu camí com a cooperativistes.

El grup i els seus espectacles

És un grup de música que toca en directe i que ha produït diversos discs, però també és un grup de creació d’espectacles, alguns dels quals compten amb la participació del públic.

«Zum» és el resultat del primer espectacle d’animació del grup, és música en directe amb els músics vestits d’abelles i un ampli repertori d’instruments. «A quan va la mel?» es converteixen en apicultors, l’espectacle combina la música, les històries de diferents personatges i el joc. D’aquest espectacle, Oriol Ripoll, expert en jocs amb qui l’han co-creat, n’ha dit que «la comunicació entre els participants, el record de diferents formes de jugar i la sorpresa són presents al llarg de tot l’espectacle ja que els diàlegs, les cançons o els objectes que omplen la plaça són el fil conductor dels diferents jocs». «Històries d’aigua» és una altre espectacle participatiu i una oportunitat per remullar-se.

«Per un instant» és un concert resultat de la col·laboració amb Xirriquiteula Teatre. Arran de l’amistat i de compartir recursos, van crear conjuntament l’espectacle «Maquinaigües 1909» (2009) i després el concert «Per un instant» (2011), dirigits per la Iolanda Llansó de Xirriquiteula. «Fins la crisi de 2008 vam estar molt tancats en nosaltres mateixos en la producció dels espectacles, els fèiem sense direcció, ens ho fèiem tot internament de manera horitzontal, però amb molt poca col·laboració amb altres». Aquesta línia de treballar en col·laboració iniciada amb Xirriquiteula ja no para i l’any 2013 van rebre el llegat de seguir representant l’espectacle de petit format «Tabalet» que el grup pioner de l’animació a Catalunya Ara va de bo havien estat representant durant més de vint anys. I al mateix any s’inicia la col·laboració amb Teatre al detall per musicar el seu espectacle «L’Endrapasominis».

Per Teatre al detall també han compost i musicat l’espectacle «La nena dels pardals» basat en un conte de Sara Pennypacker i que parteix d’un fet històric real, “la guerra dels pardals” que va passar a la Xina el 1958, quan una campanya per eliminar els pardals que es menjaven el gra de les collites va provocar un trencament de la cadena tròfica i la proliferació d’insectes que els ocells també es menjaven. La trilogia d’històries sobre nenes valentes, en col·laboració amb Teatre al detall, es completa amb l’espectacle “La motxilla de l’Ada“, que també han musicat.

Per aquests espectacles han rebut premis com el Premi de la crítica al millor espectacle per al públic familiar (2017), el Premi de la crítica d’Enderrok (2018), el premi Butaca (2018), el Premi del públic al millor espectacle de la Mostra d’Igualada (2018) i el Premi de la Crítica Teatral (2021).

La Tresca amb l’espectacle “Zum”

Altres experiències relacionades

La Tresca i la verdesca va compartir Taula rodona amb altres tres experiències de cooperatives en l’àmbit cultural, entre les quals la companyia de teatre al carrer L’Avalot. Situat a Santa Coloma de Gramenet, impulsores del festival «Passatge insòlit» i creadores d’espectacles com «FOC» i «Memòria sota l’aigua», també van fer el seu periple fins arribar a ser cooperativa. «Ens vam passar uns 12 anys, entre 1985 i 1997, en que podríem dir que estàvem mal assessorats, les gestories no coneixen el món cooperatiu i ens assessoraven a ser SL o autònoms, formes jurídiques que no són adients a la nostra manera de treballar». Van néixer l’any 1985 com a associació i l’any 1997 es van transformar en cooperativa. «Per això penso que l’Ateneu cooperatiu és molt important, per poder donar l’assessorament que nosaltres no vam tenir».

El cas de Txarango és similar, el seu gestor els va aconsellar ser una SCP i aquesta és la forma que van adoptar des de 2010 fins que la col·laboració amb el Festival Esperanzah els va fer prendre consciència de la forma cooperativa, van rebre assessorament de SomGestió i l’Ateneu cooperatiu del Baix Llobregat i després de l’Ateneu cooperatiu de la Catalunya Central. L’any 2017 es constituïen en cooperativa i al 2019 el membre del grup Àlex Pujols ho comentava a la publicació «El Setembre»: «Farà dos anys i mig que som cooperativa, però sempre hem actuat com a tal. Tenim un funcionament democràtic i la nostra visió del món i de l’economia encaixa perfectament dins l’economia social i solidària». Des de 2022, Txarango amb altres dues cooperatives impulsa el projecte «El Refugi» per ajudar a la professionalització d’artistes a la Catalunya Central.

Reportatge de Badalona Tres60º

Al maig de 2022 la televisió de Badalona ha emès un reportatge sobre el grup on expliquen els seus orígens, els ja vint-i-quatre anys de trajectòria i l’evolució des de l’animació infantil de carrer a l’espectacle per tota la família, tant al carrer com al teatre. I també la motivació per enxarxar-se, més enllà del propi “rusc”, amb la resta del cooperativisme.

Vegeu-lo a bdncom.alacarta.cat (min 1:05)


Per saber-ne més