Debat a la XES: una economia solidària de les classes populars
31 d'agost de 2026
L’AteneuBNord va participar el passat 21 de juliol de 2026 a la sessió sobre la relació de l’Economia social i solidària i les classes populars. Aquesta sessió donava continuïtat al debat iniciat en el Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya al passat mes de maig amb el propòsit de contribuir al Pla Estratègic de la XES 2027-30.
La trobada organitzada per la Xarxa de l’Economia Solidària (XES) el 21 de juliol ha posat sobre la taula la distància entre una part de les classes populars i les iniciatives de l’ESS, així com les barreres materials que en dificulten l’accés. També s’hi va constatar la necessitat d’ampliar la mirada sobre l’ESS i reconèixer les pràctiques de suport mutu, autoorganització comunitària i economia informal que ja existeixen als territoris.
La comissió de Reflexió Estratègica de la XES havia promogut aquesta trobada després que la qüestió de com fer una ESS a l’abast de les classes populars fos una de les ponències del I Congrés de l’Economia Solidària. El propòsit és que les reflexions aportades per aquesta sessió serveixin per a l’elaboració del nou pla estratègic de la XES 2027-2030 que es troba en fase de construcció per part d’aquesta comissió.
Congrés i ponència
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) va impulsat l’organització d’aquest primer Congrés de l’Economia Solidària de Catalunya (CESC) la plenària del qual, després de mesos de treball, va ser a mitjans de maig de 2026. El propòsit del CESC era fer balanç dels darrers anys de l’Economia Social i Solidària i de debatre propostes que poguessin orientar-ne el futur, identificant la feina a fer per tenir una major incidència en la transformació econòmica, social i ecològica.
En l’elaboració de la ponència sobre ESS i classes populars hi va participar Jordi Pastor, cooperativista de Capfoguer i tècnic de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès nord. L’Ateneu, en la feina de diagnòstic iniciada al novembre de 2024, ja va identificar la qüestió de classe i les dificultats d’accés com un dels elements que després va reflectir en els eixos estratègics que guien les actuacions d’aquesta trianualitat.
El punt de partida
El debat parteix de la constatació d’una distància material entre l’economia social i solidària i una part important de les classes populars. Aquesta distància es manifesta en les condicions d’accés als projectes, en la capacitat econòmica, en les xarxes disponibles, en el temps i en la possibilitat d’assumir riscos. Alhora, es relaciona amb la fragmentació de les condicions de vida de la classe treballadora, que dificulta la construcció d’una identitat i una consciència col·lectives.
Reflexions
Sense arribar a conclusions tancades, la trobada va servir per donar continuïtat a una sèrie de reflexions sobre les quals aprofundir.
El treball i les necessitats materials
El treball digne apareix com un dels àmbits centrals. Es planteja analitzar fins a quin punt els projectes cooperatius poden generar ocupació amb unes condicions dignes i amb capacitat real de decisió. En aquesta anàlisi entren els salaris, els horaris, la flexibilitat, l’autonomia, la participació i les característiques dels llocs de treball, juntament amb les desigualtats vinculades a l’origen, el gènere i altres condicions materials.
Alhora, la relació entre ESS i classes populars s’amplia cap a altres necessitats bàsiques i drets, com l’habitatge, les cures, l’alimentació, el suport mutu i l’accés als recursos. L’ESS es planteja així com una possible eina per garantir drets i facilitar l’accés a béns essencials mitjançant mecanismes monetaris i formes comunitàries i no monetàries.
Fer accessible l’ESS
El debat identifica diverses barreres concretes d’accés. En el cas de les persones migrades, es mencionen el racisme institucional, les traves burocràtiques, les dificultats per convalidar titulacions i experiències professionals, les barreres lingüístiques, la precarització laboral i la manca de xarxes i informació.
L’habitatge cooperatiu exemplifica també aquestes dificultats: les aportacions econòmiques inicials, la informació i les xarxes necessàries poden deixar fora persones amb menys recursos. Per això es planteja experimentar amb fórmules que ampliïn l’accés, alhora que es considera necessari incorporar l’antiracisme i la diversitat dins dels mateixos projectes de l’ESS, revisant les pràctiques internes i aprenent de les experiències existents.
Què cal fer
A la mateixa trobada també es va debatre sobre com passar del diagnòstic a l’acció, apuntant algunes línies de treball.
De les idees a les pràctiques
Un dels fils recurrents és la necessitat de passar de les formulacions generals a pràctiques concretes. Es considera útil construir un relat sobre la desigualtat de classe i sobre les possibilitats de l’ESS, i vincular-lo a experiències que demostrin la seva utilitat. Per això es proposa identificar bones pràctiques, pràctiques reparadores i experiències fàcils de posar en marxa, tant dins de la XES com en altres espais d’autoorganització comunitària.
En aquesta línia, també es posa sobre la taula la relació amb les economies informals i submergides. Es considera útil compartir les estratègies que ja s’estan desenvolupant, analitzar què funciona i generar eines que permetin sostenir aquestes activitats i cuidar les persones que en depenen.
Una ESS més conflictiva
El concepte d’una ESS més conflictiva es relaciona amb la capacitat d’incidir davant les administracions, qüestionar les contradiccions del sistema i construir espais de confrontació política.
Alhora, es planteja una dimensió interna del conflicte: la transformació també requereix revisar les mateixes pràctiques i prendre decisions que poden generar tensions dins del moviment. La tarifació social en l’habitatge cooperatiu apareix com un exemple de política redistributiva que pot exigir compromisos diferents segons la capacitat econòmica de cada persona.
Articulació i concreció
El debat apunta també a la necessitat que aquesta reflexió traspassi els límits de la XES. Ateneus, comunalitats, associacions i altres espais territorials poden convertir-se en àmbits on aquestes idees es tradueixin en pràctiques. Això reforça la idea d’una ESS formada per formes d’organització diverses, amb capacitats diferents que es poden complementar.
Finalment, es planteja la possibilitat d’estructurar aquest àmbit dins de la XES, amb un grup de treball sobre classes populars vinculat a la incidència política. Aquest espai podria combinar l’elaboració de propostes, l’articulació territorial, la identificació de pràctiques i la incidència. Alhora, es destaca que qualsevol nova estructura necessita persones disposades a sostenir-la i que cal combinar els espais de reflexió amb espais orientats a l’acció.
Vegeu també
- 4/2026. Un Congrés per orientar el futur de l’Economia Solidària a Catalunya
- Ponència «ESS i classes populars»
- Web del CESC
- 4/2026. Una «Economia solidària d’emergència» per esperançar en lloc d’esperar
- 3/2026. “Tramar la Metròpoli” busca construir una estratègia compartida de l’economia social a l’àrea metropolitana de Barcelona
- 11/2025. Eixos estratègics de l’Ateneu cooperatiu
- Ho arreglarem a coops
Aquesta notícia ha estat elaborada per l’equip de comunicació de l’Ateneu, re-elaborant continguts publicats per la Xarxa d’Economia Solidària utilitzats d’acord amb les seves condicions d’ús per a finalitats no comercials.
Categories: Etiquetes: classe social, classes populars, Congrés de l'Economia Social i Solidària (CESC), Economia Social i Solidària, XES