Compareixences al Parlament: la llei ESS segueix el seu curs
16 de febrer de 2026
La futura Llei de l’Economia Social i Solidària està en la fase de compareixences al Parlament. El passat 6 de febrer va ser el torn de la Federació de Cooperatives de Treball, la Federació de Cooperatives d’Habitatge i la Confederació del Tercer Sector.
Us informàvem el juny de 2025 que la Llei de l’Economia Social i Solidària havia passat el primer escull (esmena a la totalitat de Vox) amb el qual iniciava la tramitació parlamentària. Ara la llei ja està en la fase de compareixences, on representants d’organitzacions i persones expertes que expressen el seu posicionament als càrrecs electes que s’encarreguen directament del projecte legislatiu. El passat 6 de febrer, en la 3a sessió de compareixences, hi va comparèixer una part de les organitzacions que, des de l’Associació Economia Social de Catalunya (AESCAT), han estat impulsant una proposició de llei consensuada durant els darrers anys: la Federació de Cooperatives de Treball, la Federació de Cooperatives d’Habitatge i la Confederació del Tercer Sector. I el pròxim 6 de març, en la 5a sessió de compareixences, serà el torn de la Xarxa de l’Economia Solidària de Catalunya (XES), membre també de l’AESCAT i impulsora de la proposició.
3a sessió de compareixences
En la sessió del 6 de març les entitats compareixents van coincidir a remarcar la dimensió comunitària, democràtica i arrelada al bé comú de l’economia social i solidària, reclamant que la futura llei serveixi per enfortir-ne el reconeixement, el desenvolupament i la capacitat de resposta davant reptes socials com l’habitatge o l’atenció a les persones. També vam posar en relleu la importància que té el text proposat en ser fruit d’un llarg procés col·lectiu i de consens que consolida una realitat ja existent i articulada al país, destacant l’equilibri del text entre forma jurídica i pràctiques transformadores.
En representació de la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, David Guàrdia va expressar el suport ple de la federació al projecte de llei i ha destacat que és fruit d’un treball intens del sector. També va argumentar que el sentit comú porta a donar importància a la pràctica i que les formes jurídiques també serveixen per blindar aspectes com la no distribució d’excedents i la governança democràtica. En aquest sentit, va subratllar que no n’hi ha prou amb tenir determinada forma jurídica, sinó que cal compartir valors i praxi vinculada al bé comú, la democràcia interna, l’impacte social i ambiental i el retorn a la comunitat. També va recordar que la futura llei obligarà a desenvolupar indicadors que permetin mesurar aquests valors i pràctiques dins l’ESS, cosa que va considerar positiva.
Alhora, Guàrdia va remarcar que, tot i que la llei no és específica d’habitatge, identifica alguns àmbits estratègics —com habitatge, energia i alimentació— on l’ESS ha de guanyar pes progressivament. En aquest marc, va reivindicar l’habitatge cooperatiu, tant en règim de dret de superfície com en cessió d’ús, com a eina per reforçar la sobirania, l’arrelament comunitari, la gestió democràtica i la no especulació amb l’habitatge.
En nom de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Laia Bonastra va subratllar que la llei no crea l’economia social, sinó que reconeix una realitat ja existent i plenament consolidada. «L’economia social i solidària existeix des de fa molts anys i la llei no la crearà; és una organització que ja tenim des de fa molts anys, on la societat civil s’ha organitzat per la millora de la ciutadania i pel benestar de la ciutadania», va afirmar. Bonastra va insistir que el cooperativisme de treball no és un model marginal, sinó una part estructural del sistema econòmic català: «L’economia social i solidària no és una alternativa ni un reducte, sinó una part estructural del teixit socioeconòmic a Catalunya, i per tant hem de tenir clar el marc d’acció per desenvolupar tota l’activitat».
Durant la seva intervenció, també va posar l’accent en la dimensió comunitària i democràtica del model. En un context de creixent individualisme, va defensar que l’economia social contribueix a «l’apoderament de la ciutadania, a la visió de col·lectiu, de comunitat i del bé comú», amb un impacte directe en una societat «més democràtica i amb una millora del benestar i de les situacions de les persones». Bonastra va recordar, a més, que el projecte de llei és fruit d’un ampli consens entre les diferents famílies del sector i va demanar que el resultat final respecti aquest equilibri, tenint en compte també la realitat de les petites i mitjanes cooperatives perquè el desplegament normatiu no esdevingui una càrrega afegida.
Per part de La Confederació empresarial del Tercer Sector Social, Joan Muntané va situar el projecte de llei dins d’un marc legislatiu més ampli que el sector fa anys que reclama. Va definir la Llei d’ESS com «un paraigua imprescindible» que ha de permetre reconèixer tot l’àmbit, sota el qual s’han de desplegar altres normes clau, com la futura llei del tercer sector social i la llei de provisió de serveis d’atenció a les persones. Muntané va remarcar que aquest consens no és recent, sinó que és «un esforç iniciat set anys enrere, que ha comptat amb la participació de centenars d’entitats i persones de diferents àmbits».
En aquest sentit, va reclamar que el tràmit parlamentari preservi l’esperit del text acordat: «Demanaríem que es pogués respectar al màxim possible el consens en el recorregut que ara feu aquí en ponència, perquè és una oportunitat de respondre al clam d’un sector que aglutina 7.000 organitzacions, 140.000 professionals i una base social de dos milions i mig de catalans». Segons Muntané, la llei ha de servir per dotar el sector d’«un marge jurídic clar i definit», reforçar-ne el reconeixement institucional i evitar que el concepte d’economia social i solidària «s’instrumentalitzi per usos interessats i deshonestos», fet que podria generar inseguretat jurídica.
Vídeo de 3a sessió de compareixences
Vídeo de la tercera sessió de compareixences de la Llei ESS. De l’AEAT hi intervenen David Guàrdia en nom de la Federació de Cooperatives d’Habitatge (20′ 18”), Laia Bonastra en nom de la Federació de Cooperatives de Treball (1 h 14′) i Joan Muntané en nom de la Confederació del Tercer Sector (1 h 22′).
Vegeu també
- Primer pas de la llei d’Economia social i solidària al Parlament de Catalunya (juny 2025)
- Projecte de llei de l’economia social i solidària de Catalunya (2025)
- Proposta de llei de l’ESS de la XES de 2014
Fonts principals per redactar aquest article:
- Notícia a la web de la XES: Les compareixences sobre la Llei ESS al Parlament continuen i la XES prepara la seva intervenció del 6 de març. Algunes parts de la notícia es reprodueixen íntegrament sense finalitats comercials seguint les condicions d’ús, altres es re-elaboren o són pròpies.