Primer pas de la llei d’Economia social i solidària al Parlament de Catalunya

5 de juny de 2025

Una llei àmpliament consensuada entre les organitzacions que articulen l’Economia social i solidària de Catalunya ha arribat al Parlament i ha superat un primer escull, l’esmena a la totalitat del grup de Vox. Ara continua la tramitació parlamentària del projecte de llei, que estableix el reconeixement formal i institucional de l’Economia Social i Solidària.

Dimecres 4 de juny el Ple del Parlament va posar a votació l’esmena a la totalitat de Vox, només aquesta formació hi va votar a favor, es van abstenir Aliança Catalana i el Partit popular i la resta de grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, ERC, Comuns i CUP-Defensem la Terra) hi van votar en contra. L’esmena va ser desestimada i continua la tramitació del projecte de llei. El Govern havia aprovat el projecte de llei el passat mes de gener i acordat dur-la al Parlament.

Un nou marc jurídic per l’Economia social i solidària

La nova llei permetrà establir el marc jurídic comú de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, entesa com la formada per les empreses, organitzacions i entitats que duen a terme activitats socioempresarials i iniciatives comunitàries basades en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu o general per sobre del lucre econòmic.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar al Parlament de Catalunya que “la futura llei de l’Economia Social i Solidària (ESS) és clau per impulsar el pes d’aquest sector en l’economia catalana”.

Cliqueu per seguiu les intervencions en vídeo a la web del Parlament a partir del minut 3:05:40

A partir d’ara, el tràmit continuarà amb punts com la constitució i tria de les membres de la ponència i la figura relatora, que s’encarregaran d’elaborar l’informe que donarà pas a l’articulat definitiu, i la crida a les compareixences parlamentàries, on són convidades a anar a la comissió parlamentària d’Empresa i Treball a parlar tota mena de persones -expertes, interessades, etc.- necessàries per comprendre, aclarir o debatre sobre la llei. S’obriran també moments importants com la presentació d’esmenes a l’articulat que precediran a la transacció i votació d’aquestes juntament amb l’informe de la ponència i el dictamen de la Comissió d’Empresa i Treball. Les votacions de tot plegat -informe, dictamen i esmenes- es fan en sessió plenària i portaran a l’aprovació de la norma amb l’articulat definitiu. Tota aquesta tramitació parlamentària, que es fa per via ordinària, podria allargar-se fins al 2026.

Treball conjunt amb l’Associació Economia Social de Catalunya

El projecte de llei actual és resultat del treball conjunt del sector de l’Economia Social i Solidària, agrupat en l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT), que el 2020 va elaborar i aprovar un document de bases de la llei d’ESS i que ha servit d’embrió i marc de referència.

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) és una organització sense afany de lucre i de quart nivell que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’Economia Social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

Ja al 2014 la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, després d’un procés participatiu, havia elaborar una primera proposta per a impulsar a Catalunya una llei que reconegués i promogués l’Economia Social i Solidària. L’any 2017 es constituïa l’AESCAT i una de les seves tasques conjuntes va ser elaborar el document de bases per la nova llei, consensuada per totes les seves organitzacions de segon i tercer nivell. Finalment, aquest treball de més d’una dècada, ha arribat al Parlament.

El text estableix els principis que han de regir qualsevol entitat jurídica per ser reconeguda com a Economia social i solidària, com són l’interès general, el bé comú, les persones i l’objecte social la primacia de la persona i l’interès col·lectiu per sobre del lucre econòmic, la participació democràtica en la presa de decisions, la transformació social i feminista, les relacions laborals justes i el compromís ecologista.

Segons el text consensuat, aquests valors hauran de ser verificables a través dels indicadors amb què comptarà el nou Registre de l’Economia Social i Solidària, que serà l’òrgan públic que reconeixerà les iniciatives de l’ESS. Aquests indicadors es desplegaran amb un reglament aprovat pel Govern amb posterioritat a l’entrada en vigor de la llei.

A més, el Projecte de llei preveu la creació del Consell Català de l’Economia Social i Solidària, òrgan consultiu i d’assessorament, anàlisi i debat en les matèries relacionades amb aquest sector, que estarà adscrit al Departament competent en la matèria. Aquest consell proposarà un Pla Nacional de l’Economia Social i Solidària de caràcter triennal i una diagnosi periòdica sobre la situació del sector a Catalunya.

La futura normativa també contempla l’impuls de polítiques de promoció de l’ESS a tot el territori amb col·laboració pública, cooperativa, social i comunitària, línies d’ajuts en les polítiques empresarials i polítiques públiques de suport a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, entre d’altres.

Presència de representants de l’ESS al Parlament

Diverses persones representats les organitzacions de l’Economia social i solidària han assistit al parlament per seguir el Ple. Hi eren Guillem Llorens, president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya; Marina Arnau i Roger Civit, membre de la Junta directiva i director de la Taula d’Entitats del Sector Social de Catalunya; Jordi Roman i Anna Mas, president i directora de la Confederació del Tercer Sector de Catalunya; Jordi Busquet i Cristòbal Sarrias, president i director de la Federació de Mutualitats de Catalunya; i Laia Forné i Xavier Palos, de la Xarxa d’Economia Solidària.