Una mirada a la indústria des de l’economia social i solidària

En la darrera plenària de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius que es va fer a Granollers s’hi va convidar al cooperativista basc Oscar García Jurado que va oferir una mirada de com s’hauria de basar una reindustrialització des del cooperativisme i l’economia social i solidària, centrada en les persones, guanyant autonomia, cuidant com es produeix, buscant l’autoabastiment, la reprimarització, el descens de l’energia i la reterritorialització.

En un ambient primaveral centenars de persones tècniques dels Ateneus cooperatius de Catalunya es van reunir el 9 d’abril de 2025 en la Plenària de la XAC a l’antiga fàbrica Roca Humbert de Granollers. Després de la presentació del Pla de treball el grup es va dividir en dos espais formatius, un sobre habitatge i l’altre sobre indústria.

L’objectiu d’incloure aportacions sobre indústria era aportar als equips tècnics dels Ateneus cooperatius elements sobre com situar-se en relació amb el desenvolupament industrial a Catalunya. L’economista Antony Soy va oferir una introducció de context sobre les característiques de la indústria catalana, els sectors més importants (beguda, tabac, química, energia, vehicles, metal·lúrgia i farmacèutica suposen el 64,5% del total), les exportacions (majoritàriament a l’estat espanyol i, en segon lloc, estats de la UE), l’impacte ecològic (el segon sector més contaminant després del transport) i la necessitat d’ajustar la producció i consum als límits biofísics del planeta.

A partir d’aquest marc la intervenció d’Óscar García va aprofundir sobre com hauria de ser una reindustrialització des de l’economia social i solidària que sigui transformadora guanyant autonomia i amb el focus en la transformació social. Les dues intervencions van donar peu a debat, moderat per Gemma Flores-Pons de CoopCamp, i posteriorment es van exposar alguns casos en els quals els Ateneus cooperatius han acompanyat projectes com Som Punt, antic John Fil (acompanyat per Ponent coopera), Galetes Virginias (acompanyat per CoopCamp), GrupDem (acompanyat per l’Ateneu cooperatiu del Vallès Oriental) i Colorac (acompanyat per l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès nord).

Una mirada a la indústria des de l’economia social i solidària

Óscar García és soci cooperativista de Talaios Kooperatiba i està vinculat a Coop57. Va encetar la seva ponència amb la frase de Marc Ficher:

“La superació del capital ha d’estar basada en la comprensió bàsica que el capital no crea riquesa, perquè el capitalisme bloqueja i impedeix la riquesa comuna”.

Des de l’inici de la seva intervenció, Óscar García va posar el focus en l’ESS per la transformació: “transformar per l’emancipació, cap a la justícia, cap a la igualtat”. I ho va fer anant a l’essència de la significació semàntica de la paraula economia, aclarint què entenem per economia social i solidària per la transformació i què entenem per economia.

Pel ponent, “l’ESS és l’Economia”, mentre que el que s’anomena “popularment” economia, és l’economia capitalista. Perquè la definició d’economia diu que la seva funció és satisfer les necessitats de les persones i la que vetlla per això, és l’ESS.

En aquest punt, García va apuntar les que al seu entendre són les tres brúixoles que ha de seguir l’economia per parlar d’una altra manera de fer-la:

• Donar una altra connotació al treball: cap a la cogestió i no cap a un treball laboral
• Que la propietat avanci cap a formes d’ús comú
• Que les decisions se centrin en el valor d’ús i no en els diners

Óscar García va apuntar que hem estat en un escenari neoliberal on el que preval és “el valor de canvi”, independentment del que es tracti. El mercat no té problemes en que el valor de canvi sigui per mines antipersones o vaixells de guerra, mentre hi pugui comerciar. Per això hem de promoure una estratègia que, en lloc de mirar només al mercat, valori quins àmbits interessen i quins no.

Per això cal preguntar-se:

• Com es produeix
• Què es produeix

Al seu parer, la resposta a “Com es produeix” és l’ESS transformadora, amb autogestió i democràcia econòmica.

I la resposta al “Què es produeix” és valorar què volem produir i parlar de sobiranies estratègiques, que són aquelles que posen al centre les necessitats de les persones i es basen en els següents principis fonamentals:

• Autoabastiment
• Sectors a impulsar i sectors a evitar
• Reprimarització
• Descens de l’ús de l’energia
• Reterritorialització

I avançar en sobiranies sectorials estratègiques (alimentària, energètica …). En aquest punt, Garcia Jurado va concretar en què ha de consistir la transformació ecosocial de la indústria apuntant les següents línies bàsiques:

• Per a què: per guanyar autonomia
• Què: diversificació (sectors estratègics: alimentació, socio-sanitari, energètic, tecnològic, …)
• On: relocalització
• Quan i com: reducció

Unes línies que pel ponent guien l’ESS i el cooperativisme i que resumeix amb la frase: “No som competitius, som competents!”

Garcia Jurado va acabar la seva ponència enumerant les que considera han de ser les línies polítiques de la reconversió industrial:

• Salvar persones, no sectors.
• Impulsar processos de cooperativització d’empreses industrials convencionals.
• Impulsar sistemes productius territorials cooperatius.

I va cloure la ponència dient que parlar de transició ecosocial és parlar de reconversió industrial, és parlar de transformació social i econòmica profunda. Una afirmació que va resumir amb l’expressió “la transició, o la fem, o ens la fan”, com la política.

Reptes, idees i propostes

L’equip organitzador de la formació va identificar els principals reptes identificats en les ponències i el debat posterior, així com les idees força i les propostes o acords clau a impulsar. Els reproduïm a continuació perquè poden ser inspiradors i punt de partida de futurs debats o línies de treball.

1. Reptes identificats

(Quins són els principals desafiaments o dificultats detectades?)

• Reduir l’impacte ecològic de la indústria catalana (és el segon sec- tor més contaminant després del transport i anem amb molt retard en la reducció d’emissions de GEH respecte els objectius a assolir el 2030). [Antoni Soy]
• Context poc favorable: unes classes dominants disposades a con- sumar “un genocidi i un ecocidi planetari”. I de l’altra, unes classes populars poc organitzades i mobilitzades. [Antoni Soy]

• El capitalisme ha guanyat la batalla de la semàntica aconseguint que s’associi el terme “Economia” a l’economia capitalista quan l’economia de veritat és la que practica l’ESS perquè s’ocupa de resoldre les necessitats de les persones. [Óscar García]

• Els sindicats majoritaris a Catalunya son sindicats de pacte no son sindicats de lluita que és el que fa falta per aconseguir el canvi de model que necessita la indústria.

• Dificultats d’incidir en empreses de gran dimensió. [Antoni Soy]

• La indústria del capitalisme verd que s’està emportant tots els re- cursos públics que s’estan destinant a la transició/reconversió quan en realitat de reconversió i transició no en té res. [Óscar García]

2. Idees força

(Concepteses sencials que han guiat la discussió)

• Necessitat de passar del model d’industrialització clàssic basat en el creixement infinit, a un model basat en el decreixement. [Antoni Soy]

• L’ESS per la transformació: transformar per l’emancipació, cap a la justícia, cap a la igualtat. [Óscar García]

• Les tres brúixoles de l’ESS transformadora: donar una altra con- notació al treball (cap a la cogestió i no cal a un treball laboral); que la propietat avanci cap a formes d’ús comú; i que les decisions es centrin en el valor d’ús i no en els diners. [Óscar García]

• L’ESS Transformadora s’ha de preguntar sempre: què es produeix (què volem produir mirant les sobiranies estratègiques) i com es produeix (autogestió, democràcia, autoabastiment, priorització de sectors, reprimarització, descens de l’ús de l’energia, reterritorialització, avançar en sobiranies sectorials estratègiques: alimentària, energètica…)
• Parlar de transició ecosocial és parlar de reconversió industrial. Línies bàsiques de la transformació són: [Óscar García]
  • Per a què? per guanyar autonomia
  • Què?: Diversificació (sectors estratègics: alimentació, sociosanita- ri, energètic, tecnològic…)
  • On: relocalització
  • Quan i com: reducció
• “A l’ESS no som competitius, som competents” [Óscar García]
• Les persones treballadores son agents fonamentals per transfor- mar la realitat industrial. [Antoni Soy]
• La importància de liderar el desenvolupament tecnològic com a clau per facilitar processos de cooperativització. [Óscar García]
• Cal polititzar l’economia, cal que hi hagi la mateixa consciència en el moment de consumir que en el moment de votar. Si volem canviar la producció, hem de canviar el consum [Óscar García].
• Hem de donar molt valor a la força del consum conscient, tot és política, també comprar. [Antoni Soy]

3. Propostes i/o acords clau

(Quines solucions o accions s’han proposat?)

• Desplegar un programa de reformes estructurals per a la transició ecosocial (Canvis econòmics, socials, polítics i culturals que reajustin el consum de materials i energia als límits biofisics del planeta i que permeti que totes les persones puguin viure dignament). [Antoni Soy]

• Articular la resistència i supervivència a la “barbarie”. [Antoni Soy]

• Activar les línies polítiques de la reconvesió industrial [Óscar García]:
  • Salvar persones, no sectors
  • Impulsar processos de cooperativització d’empreses industrials convencionals
  • Impulsar sistemes productius territorials cooperatius.
• Davant la diversitat de mides i lògiques de la indústria, adaptar l’estratègia de transformació en cada cas i no aplicar fórmules homogènies. [Antoni Soy]
• Construir poder col·lectiu des de dins les empreses, amb sindicats compromesos amb aquest projecte transformador. Començar per allà on hi hagi sindicats sensibles, afins, de lluita. [Antoni Soy]
• Impulsar uns sectors i disminuir uns altres i crear polítiques de distribució de la riquesa per no deixar “tirada” la gent que treballa en els sectors que s’han de disminuir. [Óscar García]
• Professionalitzar les cooperatives en àmbits com l’assessorament econòmic financer i la gestió democràtica i practicar la intercooperació com a eina per reforçar la presència al mercat [Óscar García]

---

Vegeu també

• Reindustrialització cooperativa (12/2025). Monogràfic de Jornal.cat

Aquest text ha estat elaborat per l’oficina tècnica de la XAC i l’equip organitzador de la Plenària; adaptat per l’equip de comunicació de l’AteneuBNord per la seva publicació a la web. Les fotografies també són proporcionades per l’oficina tècnica.

Categories:

• Notícies

Etiquetes: Antony Soy, colorac, cooperativisme, indústria, Óscar García, transició ecosocial, xac