La Guia de gestió comunitària, presentada i disponible per descarregar

22 de maig de 2025

La “Guia de gestió comunitària. Autogestió popular i veïnal dels béns comuns“, que ha elaborat l’Ateneu cooperatiu, ja està disponible per descarregar i en paper, després de ser presentada el passat 15 de maig a l’Ateneu Sant Roc de Badalona.

Des de femProcomuns, la cooperativa que s’ha encarregat d’elaborar la guia, es va explicar que el propòsit d’aquesta publicació és que les comunitats i col·lectius organitzats tinguin una eina útil per fer possible l’autogestió dels béns comuns. Per això s’hi presenten vuit maneres d’accedir a la gestió comunitària dels espais i per cada una s’hi fan referències legals i es mencionen casos d’exemple: Cessió d’ús d’un bé públic, Conveni de gestió, Lloguer o comodat, Masoveria urbana, Propietat col·lectiva, Custòdia del territori, Comunal i Okupació.
Com a complement es presenten dues eines de construcció de la sostenibilitat i autoavaluació: el Model de Sostenibilitat del Procomú i el Balanç Comunitari.
A més explica deu casos inspiradors amb més profunditat: Can Batlló, del barri de La Bordeta a Barcelona; Can Fugarolas, del barri de L’Havana a Mataró; l’Ateneu popular de Salt al Gironès; l’Ateneu Popular 9 barris, al barri de Trinitat Nova, a Barcelona; la Nau Bostik, al barri de la Sagrera, a Barcelona; Ca la Sisqueta, al Riu sud de Santa Coloma de Gramenet; Can Tonal de Vallbona, a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental; Can Sanpere, a Premià de Mar; Bâtiment 7, al barri de Point-Saint-Charles, al Quebec; i l’Ex-asilo Filangieri, a Nàpols.

La presentació de la Guia va ser una ocasió per compartir experiències amb 6 projectes de gestió comunitària als quals es va convidar a participar. Se’ls preguntava principalment sobre la gènesi de cada un d’ells, la manera en què formalitzen l’accés a l’ús de l’espai i sobre la seva situació actual. Quatre projectes fan servir espais de titularitat de l’administració pública (Ateneu popular de Salt, Ateneu popular de 9 barris, Can Batlló i Casal de barri del Pou de la Figuera), un és una masoveria urbana (Can Fugarolas) i un altre està en un espai titularitat del Bisbat (Ateneu Sant Roc).

L’Ateneu popular de Salt té 8 anys de vida com a espai de gestió comunitària i més d’una dècada de lluita prèvia. Salt és la perifèria de Girona i és un municipi d’immigració amb importants situacions de població empobrida. El veïnat reclamava espais socials i de trobada oberts. La lluita ha passat diferents processos de confrontació i de participació ciutadana i quan els partits polítics que s’havien compromès a donar suport al projecte van entrar al govern se’ls va reclamar complir amb el compromís de cedir unes naus de l’antic complex fabril de la Croma-Cros. Les entitats que havien donat suport al projecte s’articulen a la Federació d’Entitats Culturals de Salt amb el propòsit de fer-se càrrec de l’autogestió. Inicialment, la federació va guanyar una licitació i actualment té un Conveni regulador d’una subvenció nominativa que inclou la gestió de l’espai. De 8 a 20h s’obra l’Ateneu i l’espai “El teler” és un lloc on qui vulgui s’hi pot trobar i reunir-se sense fer cap tràmit. També es poden reservar aules. La major part d’iniciatives i moviments socials de Salt, com el Sindicat d’Habitatge o l’Espai antiracista, s’han gestat a l’Ateneu. També acull i impulsa projectes comunitaris com el taller de bicis, el taller de costura i l’hort. Es fomenta que aquests projectes agafin autonomia i, si volen, es puguin emancipar. Entitats com les Dones cosidores de Salt o el col·lectiu de professionals de Circ de les comarques Gironines en són exemples. També s’ha creat una escola de circ, conjuntament amb el Centre d’Arts Escèniques El Canal. L’Ateneu té dues persones tècniques contractades i es financia per la subvenció de l’Ajuntament, altres subvencions de l’administració pública i recursos generats per les activitats pròpies.

L’Ateneu popular de 9 barris és el veterà dels espais de titularitat pública autogestionats a Barcelona i Catalunya. L’any 1977 s’ocupa l’espai sota el crit de “salvem els nostres pulmons“. L’espai actual era el magatzem i menjador dels treballadors, l’espai on es feia l’asfalt el veïnat se’l va carregar a cops de martell. El nom “ateneu” es pren de l’experiència anterior a la guerra civil d’espai popular d’auto-formació. La titularitat va passar del Ministeri d’obres públiques a l’Ajuntament. En la primera etapa l’autogestió es fa sota un model d’assemblea contínua i als anys vuitanta hi ha el debat sobre si constituir o no una associació. L’any 1984 es constitueix amb el nom d’El Bidó de Nou Barris i es regula la relació amb l’administració a través de contractes de serveis, però es rebutja convertir-se en un Centre Cívic. El projecte n’inspira altres del mateix districte que segueixen un model de gestió comunitària i es crea la Plataforma de gestió comunitària de 9 barris que serà l’antecedent de la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona. Aquesta acaba aconseguint que a la “Carta de Municipal de Barcelona” en el seu article 34 contempli la “gestió cívica” per la gestió veïnal de serveis o equipaments. Actualment, el Bidó de Nou Barris té un conveni de gestió cívica que es renova cada quatre anys. L’Ateneu és un espai veïnal i també una fàbrica de creació que té una mirada general de ciutat. Rep una subvenció vinculada al conveni, suport del districte, de l’ICUB i també accedeix a recursos venen de la Generalitat del Departament de cultura, alhora que genera recursos propis. Ofereix espectacles de qualitat a preus raonables, participa a totes les xarxes de 9 barris i té una vessant important educativa focalitzada en el circ social i en la formació de formadors.

El Casal de barri del Pou de la Figuera té un conveni de gestió cívica a quatre anys (2+1+1) amb una federació d’entitats. La gènesi del projecte es remunta a una lluita iniciada a principis dels dos mil quan al barri es van començar moviments urbanístics similars als que es van fer al Raval per «esponjar» la ciutat vella. El moviment veïnal va aturar-ho a través d’una apropiació de l’espai públic en què es van conèixer com el “Forat de la vergonya”. Després d’un període de confrontació l’Ajuntament inicia un procés participatiu que no va acabar amb ningú satisfet, però que ha donat lloc a una sèrie de coses interessants. La reurbanització de l’espai conserva algunes de les actuacions del veïnat, amb algunes paradoxes com que l’hort hagi quedat a la part amb més ombra i que el Casal de barri hagi quedat amb l’obertura d’esquena a la plaça però amb reivindicacions assolides com que no es convertís en una plaça dura com va passar a la Rambla del Raval. La gestió del projecte s’inicia al 2007 amb una gestió empresarial però que ja tenia en compte que tindria un relleu en gestió comunitària. Al gener de 2013 es fa la transició cap a la gestió comunitària. Actualment té 2 persones tècniques contractades per una federació d’entitats que es va crear expressament per entomar aquesta gestió comunitària. Actualment els barris estan molt envellits i reventats per la gentrificació i la turistificació. En aquest context la plaça i el casal és un petit oasi. A més de l’espai de l’equipament del Casal, el projecte de gestió comunitària gestiona l’hort amb una persona dinamitzadora, la guingueta del Mescladís del pou i la Caixa d’Eines i Feines. La guingueta es va crear inicialment com a annex per gestionar els lavabos públics que el veïnat reclamava i s’ha convertit en un projecte de restauració vinculat a la formació, regularització de persones migrants i la inserció laboral. La Caixa d’Eines i Feines és un projecte que va sortir al barri i en el darrer conveni de 2024 es va incloure al projecte. El Casal té un nivell d’autogestió molt alt i la majoria d’activitats es fan de forma autònoma, sense necessitat que els tècnics hagin de gestionar-les, amb molta co-responsabilitat.

Can Batlló (La Bordeta, Barcelona), respecte a la majoria d’espais de gestió comunitària de Barcelona regits per un conveni, té la singularitat de ser una cessió d’ús. La formalització es va fer el març de 2019, regularitzant l’autogestió pactada i iniciada el 2011 fruit d’una lluita engegada el 2001 per reclamar parcs públics i ús social dels espais del recinte fabril. L’adequació de l’espai es fa amb col·laboració de col·lectius d’arquitectes i amb la participació del veïnat implicat. El projecte encara manté tensions amb les regularitzacions legals i amb l’administració, perquè el marc legal no té un bon encaix amb l’autogestió i els usos veïnals. Bona part de la fàbrica segueix en desús perquè no estan rehabilitades les naus i aquesta és la principal reivindicació actual del projecte que vol aprofitar-les per créixer amb nous projectes que el barri necessita i el veïnat vol promoure. L’entitat gestora és una associació inicialment de persones i posteriorment també s’hi han incorporat entitats dels projectes que s’han impulsat. Es fan assemblees setmanals i un dels reptes és millorar l’organització i la governança interna. Hi ha una limitació per als projectes productius, n’hi pot haver, però amb algunes condicions com la composició de gènere, el no tenir afany de lucre i el vincle amb la comunitat.

Can Fugarolas (l’Havana, Mataró) és gestionat per una federació d’entitats. Unes cent persones fan ús de l’espai. No rep subvencions. Les persones que fan ús productiu de l’espai fan una aportació voluntària segons les seves possibilitats. Altres que no fan activitat econòmica o professional no fan cap aportació. El barri de l’Havana havia estat un barri amb activitat industrial i de tallers que té molta pressió d’especulació urbanística als darrers anys. Can Fugarolas era un taller de reparació de vehicles construït al 1953 que va quedar en desús als anys 90 i que va ser llogat al 2013 per iniciar-ne l’autogestió. És una combinació d’ateneu i espai veïnal, amb activitats productives i reproducties. Un dels projectes principals és Cronopis (un dels espais de circ més importants a Catalunya fora de Barcelona) i un altre és la cooperativa SomMobilitat, que hi va nèixer. Hi ha un espai de cotreball amb persones autònomes i cooperatives, una dotzena de tallers d’arts plàstiques, l’Estudi mig d’audiovisuals, tallers de fusta i de ferro, horts comunitaris parcel·lats, l’espai de benestar (ioga, txikung, …), hi ha espais d’assaig, reparació de bicicletes, taller de cultura, taller d’escultura i l’espai Underground on es fa activitat de circ, teatre i té un espai de cuina. La governança és assembleària, cada dues setmanes hi ha assemblea de Tronc. L’origen del projecte és del moviment okupa de la ciutat que havia ocupat diferents naus industrials i on havien nascut projectes com el de Cronopis. Després de diversos desallotjaments buscaven un espai amb més estabilitat i al 2013 van llogar i acondicionar aquest espai (que estava en molt mal estat). L’empresa propietària va fer fallida 2 anys després i es pacta amb ella un contracte de masoveria que inclou un informe de millores. Es fan molts reparacions i acondicionaments, entre els quals la instal·lació de plaques solars a la coberta. Al 2021 la finca va sortir a subhasta després d’un procés d’execució hipotecària a la propietat. La subhasta queda deserta i al 2023 passa a mans de la SAREB que la posa a la venda. L’Ajuntament descarta adquirir-ho i l’assemblea decideix al gener de 2024 estudiar la possibilitat de comprar-ho, treballant amb Coop57, Sostre cívic i els col·lectius membres de la federació un projecte que ho faci viable. El fet que SomMobilitat hagi optat per adquirir un edifici al mateix barri fa perdre força a aquesta opció, però ara mateix les opcions encara estan obertes.

L’Ateneu Sant Roc (Badalona) acollia la trobada. És un espai gestionat per la Fundació Ateneu Sant Roc que té el propòsit d’afavorir la cohesió social del barri de Sant Roc, conjuntament amb els seus veïns i veïnes, a través de la promoció de diversos projectes educatius, socials i culturals adreçats a infants, joves i adults, tot incidint de manera especial en els col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social. La Fundació està formada per 371 socis i sòcies, més de 350 persones voluntàries i 25 persones remunerades que es distribueixen dins d’equips de funcionament, programes i projectes que abasten 3 àmbits de treball: educació d’infants i joves; acollida i formació; desenvolupament comunitari. Té l’origen en el Centro social cultural San Roque (1969) i l’Ateneu popular Sant Roc (1987) que al 2005 es va transformar en Fundació Ateneu Sant Roc. Les seves activitats es duen a terme en diferents espais del barri i principalment en un edifici cedit pel bisbat. Aquest edifici, però, va ser un espai guanyat pel veïnat. Era l’edifici dels obrers que construïen el barri i va ser utilitzat pel centre social. Els veïns i veïnes el van adequar i van fer el tancament pel pati interior. En fer-s’hi l’església es va trobar la solució que passés a titularitat del bisbat i que s’hi pogués mantenir el centre social i després l’ateneu.

A la presentació es van explicar també dos casos de fora de Catalunya, el de l’Ex-Assilo Filangieri a Nàpols i el de Bâtiment7 al Quebec.

L’Ex-Assilo Filangieri (Nàpols) està en l’edifici d’un antic orfenat (i abans centre d’artesania) de Nàpols, ocupat el 2012 per esdevenir un “laboratori cultural”, un espai procomú on els treballadors i treballadores de la producció artística, cultural, d’entreteniment i de recerca es regeixen en forma de comunitat informal, oberta, plural i heterogènia. L’Ajuntament en va cedir la gestió a l’assemblea. Fan assemblea setmanal on es tracten temes de gestió, producció cultural-artística i d’orientació política. La majoria de decisions es prenen per consens. Les Taules operatives temàtiques per cada àmbit de producció (arts escèniques, arts del material, cinema, biblioteca, hort) apliquen les propostes que han passat per l’assemblea. L’edifici havia quedat afectat per un terretrèmol i va ser rehabilitat per el Fòrum de les cultures de 2012 que no es va arribar a celebrar, és quan els artistes ocupen aquest espai vuit i desaprofitat.

Bâtiment 7 (Point-Saint-Charles, Montreal) és un edifici d’uns 8.000 metres quadrats, a Montreal, que era propietat del Canadian National Railway i el va cedir a un grup immobiliari per promoure el Casino de Montréal, en una acció finançada conjuntament per Loto Québec i el Cirque du Soleil. L’acció popular (des de 2003) va aconseguir convertir-lo, al 2012, en un espai comunitari compartit viu, que inclou un gran nombre de projectes que resolen les necessitats del barri. La propietat va ser cedida a l’associació i l’antic propietari va aportar un milió de dòlars per la seva descontaminació i habilitació.

Publicació de la Guia

La Guia s’ha editat en paper, es va poder recollir a la mateixa presentació i està a les seus de l’ateneu a Badalona i Santa Coloma, alhora que disposa d’una versió digital. Ha estat elaborada per la cooperativa femProcomuns, dissenyada i maquetada per l’estudi de disseny La Page i impresa per la cooperativa Gramagraf. Hi han col·laborat revisant i fent aportacions diverses persones vinculades a espais autogestionats de Catalunya.

Descarregueu-vos el vostre exemplar