El cooperativisme del Barcelonès Nord es troba a la vinya per conèixer-se millor, enfortir vincles i parlar de reptes de futur
17 d'octubre de 2022
Dissabte 15 d’octubre de 2022 el cooperativisme i l’economia solidària del Barcelonès Nord van tenir la seva diada anual a la Vall de Betlem, sobre Badalona, al peu de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra i de la Serralada de Marina. Entre la figuera i les vinyes, es va debatre sobre els reptes de futur, es van conèixer les noves cooperatives i projectes que s’han creat i es va compartir una estona de música i vermut. També s’hi va anunciar el proper 125è aniversari de la primera assemblea de cooperatives catalanes, que se celebrarà l’any vinent.
Taula rodona: reptes de futur per a l’economia social i solidària
En una conversa conduïda per la Mònica Garriga de la cooperativa femProcomuns, hi van participar en Xavi Palos per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Fundació Roca i Galés, la Lina Torres per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya i en Pablo Bolancer per la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i Grameimpuls. Van explicar què es fa i què pot ser d’interès de les entitats del cooperativisme i l’economia solidària i també quins són els reptes de futur que tenim.
Xavi Palos va explicar que la Fundació Roca i Galés porta 46 anys dedicada a la promoció del cooperativisme i a la memòria històrica, que compta amb una biblioteca especialitzada, publica llibres i la revista «Cooperació catalana», a més de promoure premis i beques. Vol ser un espai complementari a altres organitzacions del cooperativisme centrant-se en el debat i la recerca. També va explicar que la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) es va crear un mes de novembre, enguany farà 20 anys, i que va tenir un origen “tropical”. Persones de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que havien anat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre l’any 2003 van conèixer l’economia solidària brasilera. Els va agradar el seu treball transversal, centrat en les pràctiques i els valors, més enllà de la forma jurídica. Per això la XES té el focus en aportar eines i criteris en relació als valors, com pamapam (15 criteris per ser cartografiat), el Balanç social (autoavaluar-se per prendre consciència de què fas i com ho fas) i el Balanç comunitari (autoavaluació de la gestió comunitària d’allò públic).
Pablo Bolancer va explicar que la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS) compta ja amb 55 municipis d’arreu de Catalunya i amb 1 consell comarcal (del Gironès). La XMESS té el propòsit de consolidar l’ESS mitjançant la política pública. S’elabora un pla de treball anual i les jornades de XMESS van canviant de municipi. Es fan mentories entre ajuntaments: qui té una pràctica tutoritza un ajuntament que la vol fer. Es treballa en grups per eixos estratègics, com són l’habitatge cooperatiu, compra i contractació pública o l’agroecologia. Cada grup té un ajuntament que el coordina. Al Barcelonès Nord actualment l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en forma part i coordina el grup de monedes socials i complementàries, a més de mentoritzar altres municipis que en volen tirar endavant.
Lina Torres va explicar que la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives té dues subseccions, la del tercer sector i la del cooperativisme. En aquesta segona hi ha quatre línies importants de suport: els projectes singulars, els ateneus cooperatius, les comunalitats i el suport a l’habitatge cooperatiu. El que és nou d’aquest any són les comunalitats, un programa per enfortir les estructures de suport mutu i comuns urbans. El programa de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) va ser el programa pioner i està pensat com una eina de futur. Actualment, el programa Singulars dotat amb 25 milions d’euros s’ha vist desbordat de bones propostes i, per això, ha ampliat pressupost. La Lina va assenyalar que des de la Direcció són conscients que l’administració pot donar suport, però que sempre anirà al darrere de les iniciatives que sorgeixen de la mateixa economia social. És per això que s’han anat obrint noves línies que responen a línies estratègiques de l’ESS, com la d’habitatge cooperatiu i les que s’incorporaran pròximament com la recuperació del suport per a noves persones sòcies a les cooperatives, el suport a la creació de comunitats energètiques, a les cooperatives d’alumnes i a les universitats que fan postgraus de l’ESS.
Perspectives i reptes de l’economia social i solidària
El debat dels reptes va començar amb les aportacions de les tres persones convidades i va continuar amb una passada de micro perquè qui volgués de les persones assistents pogués fer les seves aportacions.
Xavi Palos va expressar el doble sentiment que té respecte als reptes de futur, d’una banda un sentiment molt punky de «nofuture» i de l’altra una mica d’esperança. Perquè tenim un risc real de col·lapse i perquè la única manera de sortir-nos-en és fent una transició ecosocial urgent. Per la banda de les administracions aquesta no és una qüestió d’opcions ideològiques sinó de necessitats evidents i per això cal un suport molt més clar. Per posar un exemple va comparar la suma de tot el que destinen les administracions a l’ESS a Catalunya que només és una cinquena part del que es dedica a una sola línia de suport a l’economia com és el Pla Nacional d’Indústria. Per la banda de l’economia solidària organitzada va constatar les dificultats per articular la intercooperació, cadascú vol tenir el seu «xiringo» i el que cal és agrupar-nos per afrontar aquesta transició. Com a exemple de l’ampliació que s’està donant en la base social de l’ESS va esmentar, d’una banda, la incorporació propera d’Escoltes Catalans a la XES, que constata la bona feina que s’està fent en sectors de les organitzacions juvenils de lleure. D’altra banda va mencionar l’important creixement en el món rural, amb la FESS rural i la resta de fires en poblacions rurals que estan proliferant i com això està fent qüestionar l’urbanocentrisme del qual la XES també participava, impulsant la revisió d’eines com el mateix Balanç social.
Per Pablo Bolancer no podem ser un raconet de l’economia i hem d’escampar l’ESS com la pólvora. Va constatar la necessitat d’arribar a involucrar gent que ara mateix no forma part de l’economia solidària, tant en el treball com en el consum i també dins les administracions públiques. Una de les línies que considera importants és formar al personal tècnic d’aquestes. Des de l’experiència d’atenció i acompanyament va constatar que quan la gent arriba a GrameImpuls desconeix el cooperativisme. Se’ls explica que poden ser una empresa però amb valors i democràcia interna. Sovint cal fer l’aclariment que una cooperativa no és una ONG, que és una empresa que fa activitat econòmica.
Lina Torres va posar en relleu que mirant xifres el nombre de cooperatives ha crescut poc: n’hi havia 4411 l’any 2000 i en són 4586 al 2022. La bona notícia és que no ha disminuït, però resulta insuficient pels reptes de futur mencionats. Comparteix l’opinió que cal enfortir la intercooperació i que ha de ser amb projectes viables i sostenibles, que rebin el suport de l’administració, però que després puguin continuar endavant. Sobre l’ampliació de l’àmbit de l’economia solidària una actuació de la Direcció General en aquest sentit és el programa de Comunalitats que dona suport a l’apropiació col·lectiva dels béns comuns per articular-nos en xarxa, on a més de cooperatives també en formin part associacions, comerços i iniciatives sense formalització jurídica. Un exemple al Barcelonès Nord és la comunalitat BDN.Sud que ha rebut el suport d’aquest programa.
En les intervencions amb el passi de micro es van mencionar algunes accions que s’estan fent des de l’Ateneu del Barcelonès Nord en relació a reptes estratègics de l’ESS com les comunitats energètiques, l’habitatge cooperatiu i l’agroecologia. I també sobre la necessitat de mobilitzar terres de conreu en la serralada i pre-serralada que acull la Diada. Es va fer menció al fet que el gran públic on veu diferències entre «economia» i «economia solidària» i la necessitat de treballar per fer prendre consciència. L’exemple de SomEnergia amb les seves 83.000 persones sòcies i els 124.000 contractes de subministrament elèctric com un cas de salt d’escala, però que, tot i així encara és petita davant els 22 milions de punts de subministrament elèctric que hi ha a Espanya. Caldria ser 2 milions de persones sòcies per començar a tenir-hi la incidència que ara només hi tenen els oligopolis. Per ajudar a situar-nos on som també podem comparar la vinya on som amb l’extensió que pot tenir qualsevol de les principals empreses vinateres. En una intervenció també es va formular la qüestió de si des de l’ESS sempre estem condemnats a donar les males notícies, si el missatge ha de ser «fiqueu-vos aquí perquè si no el món s’acaba» o podem formular un missatge més en positiu.
Presentació de noves cooperatives i projectes
Presentades per l’Anna Abellán, de la cooperativa La Sargantana, les noves cooperatives i projectes de l’ESS del Barcelonès Nord van anar prenent la paraula.
- BDN.Sud és una comunalitat urbana impulsada per la Fundació Badalona Capaç, l’Ajuntament de Badalona, la Plataforma Sant Roc Som Badalona i la Cooperativa Gramagraf. Té el propòsit de fomentar la intercooperació i enfortir el teixit social dels barris de Sant Roc, Congrés, La Mora, Artigues i El Remei. Té reptes en l’àmbit de l’activació econòmica, el comerç, l’educació, el lleure, evitar el fracàs escolar i fer possible l’accés a l’habitatge i el treball de la població en risc de ser exclosa. Està tenint molt bona resposta de les entitats dels barris per tal d’unir-ser i dur a terme projectes conjunts a través de l’ajuda mútua i dels béns comuns.
Més informació:
« Neix el projecte Comunalitats Urbanes a la ciutat de Badalona» https://bdncapac.cat/neix-el-projecte-comunalitats-urbanes-a-la-ciutat-de-badalona/
«La primera trobada del projecte “Comunalitat BDN.sud” reuneix unes 70 persones» https://www.diaridebadalona.com/noticia/la-primera-trobada-del-projecte-comunalitat-bdn-sud-reuneix-unes-70-persones/ - Boira Studio, formada per 2 socis, Quim i Miquel, i una persona treballadora que podria ser-ho en el futur, és una cooperativa que s va constituir el març de 2020 en ple esclat de la COVID, per tant, no va poder iniciar activitat fins al novembre d’aquell any. Abans eren autònoms i es van agrupar. Són un estudi de disseny gràfic i web.
Web: https://boira.studio - Unió Segones Oportunitats Tienda Solidària és una associació que dona segones oportunitats a persones de Badalona i Santa Coloma, sobretot a dones emprenedores que es troben en situació de vulnerabilitat severa. Faciliten espai per què qui té una habilitat pugui desenvolupar una activitat. Es centren principalment en l’àrea del «reciclatge», que inicialment va ser en el tèxtil (estampació, costura), però ara també dels mobles i l’alimentari. També els agrada pensar que a través del reciclatge de les coses també s’estan reciclant les persones. Tenen local de treball i botiga, també van a fires. Consideren que una societat, perquè sigui cooperativa ,ha tenir a la base donar suport a l’impuls d’emprendre.
Més informació: reportatge al programa Tres60 (12/2021) de Badalona Televisió https://ateneubnord.cat/reportatge-associacio-unio - DIP – Disseny integral de Projectes és una cooperativa creada l’any 2019 amb l’acompanyament de l’ateneu cooperatiu i que ara en forma part com a entitat impulsora. És una consultoria que vincula la societat civil amb les administracions públiques fent plans d’acció comunitària, interculturalitat o participació. Es consideren més sastres que indústria, perquè treballen al detall. Actualment, són 9 treballadors, 4 dels quals són socis, i compten amb 10 persones sòcies col·laboradores. Un dels projectes recents en els quals han treballat ha estat elaborar un projecte d’incubació i cooperació d’entitats culturals en una antiga fàbrica tèxtil de 10.000 metres quadrats a Osona per la qual s’ha creat una cooperativa nova que es diu «Cardant cultura».
Web: https://dipcoop.org - Agora és una cooperativa de nova creació que ha rebut el suport de l’ateneu cooperatiu. Combina la filosofia, l’art, la música i la pedagogia per donar suport a infants, adolescents, joves i persones adultes a través de la filosofia pràctica que proposa un treball per conèixer-se un mateix. L’Ainhoa va començar sola, obrint el local (abans havia fet classes a casa). L’activitat va anar creixent i va necessitar altres professionals; ara són tres sòcies: s’hi va incorporar la Montse amb els seus coneixements de logopèdia i també la Paula que treballa l’autoconeixement a través del cant. Tenen ganes de créixer i d’aportar coses a la societat i al barri, amb el que saben i amb el que han anat aprenent. El seu itinerari per acabar sent cooperativa va començar a GrameImpuls, parlant amb en Pablo que els va explicar la possibilitat de constituir-se en cooperativa. En aquell moment anaven molt perdudes però disposades a tot. Després van seguir l’acompanyament amb l’Aitor de Capfoguer. Veuen potencial al seu barri per fer feina de conscienciació i que la gent arribi a crear cooperatives, enfortint la cohesió i el comerç local.
Web: https://www.auladestudiagora.com
Més informació: «Àgora, un exemple de ciutat i d’emprenedoria col·lectiva» (7/9/22) https://www.grameimpuls.cat/agora-un-exemple-de-ciutat-i-demprenedoria-collectiva
125 anys de la primera Assemblea de cooperatives catalanes
Abans de passar al vermut i a la música, amb el grup Linària, es va explicar que l’ateneu està preparant per a l’any vinent el 125è aniversari de la primera Assemblea de cooperatives catalanes que va tenir lloc l’any 1898 a la seu de la cooperativa La Bienechora (actual Escola de Música) a Badalona. Amb aquella assemblea les cooperatives catalanes començaven la seva articulació que avui continua a través de les federacions (treball, consum, habitatge, escolars) i les seves xarxes.
