Deu anys fent política pública per transformar la vida

9 de juliol de 2026

‘Deu anys fent política pública per transformar la vida’ va ser un acte per celebrar una dècada d’impuls del cooperativisme des de la Generalitat de Catalunya, que no hauria estat possible sense el substrat i la iniciativa de les cooperatives que han acompanyat aquestes polítiques públiques. Per això l’acte va ser molt coral, representant la multiplicitat d’agents que participen d’aquesta transformació.

En els darrers 10 anys, la Generalitat de Catalunya ha invertit 160 milions d’euros a l’economia social i solidària i ha contribuït a crear 7.633 llocs de treball i 391 entitats. Tot plegat s’ha canalitzat a través de la Direcció General de l’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, que amb tres directors diferents al capdavant ha centrat la seva actuació en programes com Projectes Singulars, Projectes Transversals, Comunalitats Urbanes, Bruixit i Habitatcoop, entre d’altres.

L’acte ‘Deu anys fent política pública per transformar la vida’, celebrat el 10 de juny a la seu de l’UPF al carrer Balmes va reunir més de cent cinquanta persones. Des de la Conselleria de Treball i la Direcció general es va fer valdre la feina dels anteriors governs i es va situar el creixement com un dels principals reptes per als pròxims anys.

Territori i programes

El disseny de l’acte va ser intencionadament coral, de manera que moltes persones passessin de les butaques d’audiència a l’espai d’escenari. Això feia evident el que ha estat la construcció col·lectiva d’aquestes polítiques, de les quals la distribució territorial i la complementarietat de programes n’han estat els eixos principals.

Per fer això evident han intervingut representants d’arreu del territori que han participat en algun d’aquests programes o que han col·laborat amb el Departament: el president de l’AESCAT, Guillem Llorens, la directora de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Lorena Torró, el guanyador del Premi Treball Curs d’Especialització i Accèssit Treball Postgrau, Nelson Adrián Calles, la sòcia de Lacoop i Calidoscoop, Laura Hernàndez, el soci de la Ciutat Invisible, Ivan Miró, la psicòloga i coordinadora d’Ocell de Foc, Irene Àlvarez, la tècnica en accessibilitat cognitiva del Grup Cooperatiu TEB, Laura Reche, la coordinadora de la Comunalitat Urbana de Ciutat Vella La Traginera, Vanessa Cayuela, la membre de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, Marina Rodres, i la directora de Serveis d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la comissió tècnica de la XMESS, Ester Vidal.

Tecnologia

L’acte va tenir un moment per posar el focus en un àmbit concret i va ser el de la tecnologia. Es va fer a través d’una ponència i una taula rodona.

La catedràtica i cofundadora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya, Karina Gibert, va fer la ponència posant context i situant alguns dels reptes i riscos de la intel·ligència artificial: “El debat actual no és només tecnològic. Hem de mirar com fer que no comporti majors desigualtats”, ha remarcat. I ha afegit: “Un repte és com preparem els operadors perquè tinguin presents els límits d’aquesta tecnologia”.

Per endinsar-se encara més en l’aportació de la tecnologia al moviment, la subdirectora general d’Economia Social i el Cooperativisme, Roser Hernández, va moderar un laboratori d’experiències, amb la participació de Teresa Trepat, de Human Call to Action, Tomàs Llompart, de Suara, Francesc Casadella, de Som Energia – Som Comunitats, i el David Gómez, de la cooperativa femProcomuns, que és una de les promotores de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès nord.

Imaginar el futur

L’esdeveniment va seguir amb una taula rodona sobre com ens imaginem l’economia social d’aquí a 10 anys, comptant amb les intervencions de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, representada per Mercedes Estébanez de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès nord, el director de Quàlia Social, Lluís Nadal, la coordinadora de les Comunalitats Urbanes, Laia Forné, i els dos exdirectors generals, Juli Silvestre i Josep Vidal. Una conversa on es va destacar la necessitat de tenir en compte la diversitat territorial, d’apostar per les economies comunitàries, d’incrementar el suport públic, de fer créixer la col·laboració publicocomunitària, de reforçar l’àmbit tecnològic, de consolidar les estructures de país i de promoure un relleu generacional. “L’objectiu hauria de ser esdevenir el 30% de l’economia”, va destacar Vidal.

Finalment, per cloure l’acte, va intervenir el director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, David Bonvehí, destacant que “des del 2016, l’economia social s’ha posat com una prioritat de les polítiques públiques i per això ara cal fer-ne un reconeixement”. Bonvehí va exposar quina serà la mirada del govern per la pròxima dècada: “Veiem necessari entrar en una nova etapa, aportant nous matisos, impulsant una economia complementària a l’altre tipus d’economia i que intenti ser més gran”.

Aquesta notícia ha estat redactada fent servir continguts del Jornal.cat amb llicència Creative Commons No comercial Compartir igual i, per tant, està subjecta a la mateixa llicència.

Les imatges de l’acte i de la relatoria visual són proporcionades per la Direcció General de l’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya.

Categories: Etiquetes: , , , ,