Menjador solidari Gregal

Que ningú es quedi sense menjar

BONES PRÀCTIQUES. Destaquem bones pràctiques del cooperativisme i l’economia social i solidària que poden ser inspiradores per altres organitzacions i per a projectes que les vulguin adoptar o adaptar.

L’enfocament no assistencialista del Menjador Solidari Gregal, als barris de Besòs i Maresme de Barcelona són un exemple de com, des de l’autoorganització veïnal, resoldre les necessitats d’alimentació d’una gran quantitat de persones treballant activament per establir vincles i canviar la pròpia situació.

El Menjador Solidari Gregal va iniciar el seu recorregut l’any 2012, en un procés de reconversió de l’activitat històrica de la cooperativa Escola Gregal, SCCL, amb una clara intenció reivindicativa i de protesta popular per l’enorme deteriorament de les condicions de vida que estava experimentant el barri del Besòs i Maresme del districte Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

La cooperativa gestiona un servei de menjador, que va començar ajudant unes poques veïnes i ara alimenta una mitjana de 400 persones cada dia. Aquest projecte forma part d’una resposta comunitària per millorar la vida de les persones, impulsant l’autoorganització i la gestió dels projectes veïnals.

L’acció de Gregal no es limita a l’assistència, sinó que busca establir relacions amb les persones de manera integral, en línia amb els principis fonamentals de l’entitat. Així, no només proporcionen una necessitat bàsica com l’alimentació, sinó que treballen activament perquè les persones puguin trobar les eines per canviar la seva situació. Aquestes accions són desenvolupades mitjançant projectes d’economia social arrelats al territori i orientats a satisfer les necessitats de les persones.

Objectius

Els objectius del Menjador solidari són els següents:

1. Treballar pel bé comú en defensa de la dignitat humana, construint col·lectivament relacions justes i solidàries entre les diferents persones que conviuen en la comunitat a on intervenen.
2. Promoure les capacitats personals per l’exercici de les llibertats.
3. Reconèixer i defensar la riquesa de la diversitat humana com un valor imprescindible per la cohesió social, la convivència, la pau i la dignitat de les persones.
4. Denunciar les injustícies i la manca de recursos individuals i col·lectius.
5. Promoure la participació i la cooperació.
6. Lluitar contra la discriminació i desigualtat social.
7. Ser transparents en la informació, la gestió de recursos i l’impacte de les seves accions
8. Adaptar-se i actuar per donar respostes innovadores i de qualitat als temps que vivim.
9. Millorar la qualitat de vida i benestar de les persones del barri amb dificultats de proveir-se d’aliments tenint accés a una alimentació digne.

Context

Al 2010, amb l’agreujament de la crisi iniciada al 2008, les condicions de vida al barri del Besòs i Maresme del districte Sant Martí de la ciutat de Barcelona estaven patint un enorme deteriorament, al que la protesta popular estava donant resposta. En aquest context la històrica cooperativa Escola Gregal va iniciar un procés de reconversió de la seva activitat creant, al 2012, el Menjador Solidari Gregal.

Gregal és una cooperativa que té com a objectiu millorar la qualitat de vida al barri del Besòs i el Maresme. Des dels seus inicis com a cooperativa escolar, han estat compromesos amb la transformació social i la lluita contra la desigualtat socioeconòmica que ha afectat històricament aquesta zona. Malgrat les crisis econòmiques, han buscat superar les carències socials del barri.

La cooperativa ha aconseguit desenvolupar projectes que mostren la crua realitat del barri i, al mateix temps, demostren la solidaritat de les veïnes i altres persones compromeses

Actualment es troben en una nova seu a la Rambla Prim 76-78, amb unes instal·lacions industrials de cuina, un espai de magatzem, una sala per acollir a les persones usuàries que desitgin dinar al menjador i un despatx d’oficina.

A banda de treballar en el menjador s’han desenvolupat altres activitats alternatives, com la creació d’espais de cuina de comunitària, formació, orientació i inserció socio-laboral, el desplegament d’un dispositiu d’atenció a la salut i un punt d’assessorament socio-jurídic entre d’altres accions.

Implementació: la creació d’un menjador comunitari

L’equip del Menjador Solidari Gregal està format per 7 persones: 2 persones de logística responsables de la recollida d’aliments, 2 persones en tasques cuina, 2 treballadores socials per l’acollida de persones, dinamització de projectes, tasques administratives i comunicació. Malgrat aquesta diferenciació de tasques, funcionen de manera col·laborativa i amb horitzontalitat.

El menjador és possible gràcies a la participació de voluntariat, dels comerços i les donacions d’aliments de persones individuals. Amb aquest servei es cobreix l’àpat principal del dia a persones amb necessitats de proveir-se d’aliments. Actualment, es donen uns 400 àpats al menjador de dilluns a divendres i de carmanyoles per cobrir el cap de setmana. De les persones que accedeixen al menjador el 73,3% són homes.

Al voltant d’aquest servei s’han desenvolupat altres activitats amb els usuaris:

• Formació accessible per fomentar l’ocupació i l’exercici dels seus drets
• Espai de cuina comunitària per crear sinergia entre els usuaris del menjador, el veïnat i entitats i agents socials del territori.
• Acompanyament als usuaris en l’orientació i disseny de plans de treball enfocats a la inserció formativa i laboral.
• Tallers de cuina, per usuaris i pel veïnat. Un espai per compartir i aprendre receptes en el marc de l’aprofitament alimentari, la promoció d’hàbits alimentaris saludables i crear vincles en el territori.
• Salut sense sostre que, amb la cooperació de metges voluntaris i del CAP Besòs, s’ofereix un espai d’atenció sanitària a peu de carrer per facilitar als usuaris vinculats al Menjador Solidari Gregal l’accés a la salut a les persones que encara no disposen de targeta sanitària.
• Espai d’assessorament socio-jurídic, amb la col·laboració d’un advocat voluntari per oferir espais d’atenció i assessorament.
• Espai d’escolta a usuaris del Menjador Solidari Gregal per recollir les seves necessitats, a banda de l’alimentació i poder-los derivar a serveis o recursos del barri.
• Participació comunitària en diferents espais d’activitats del barri: mostra d’entitats, fira ESS, balanç social, sopars solidaris a la festa del barri elaborats pel taller de cuina.
• Recollida de joguines per repartir-les entre les famílies dels usuaris del Menjador Solidari Gregal.
• Participació en els centres educatius amb els projectes “menjar llibres” distribuint berenars a infants de tres centres educatius. Ja s’han realitzat tres tallers de cuina per infants.
• Xerrades sobre temes diversos: salut comunitària, presentació de llibres… propostes que han pogut trencar la barrera entre qui és usuari del menjador i qui no ho és, acabant amb prejudicis i estigmatismes que es poden tenir amb relació a les persones que assisteixen al menjador. Com a conseqüència, s’ha generat vincle i xarxa entre persones que es troben en situacions socials molt diferents, afavorint la bona convivència.

• 

• 

També cal destacar com a bona pràctica del Menjador Solidari Gregal el projecte ALIMENTA, ja que és un projecte innovador a escala de ciutat de Barcelona, actuant com a projecte pilot.

El projecte Alimenta ofereix :

• 30 àpats a persones residents al territori del Besòs Maresme amb dificultats
• Compta amb una persona dinamitzadora que els ofereix acompanyament i orientació als plans de treball enfocats a la formació i inserció laboral del qual ja n’han estat receptores 68 persones.
• S’han fomentat sinergies entre veïnat, agents socials i entitats del barri creant l’espai de cuina comunitària
• La compra de productes alimentaris de km0 (productors del territori, comerços del barri…)

• 

• 

• 

Aprenentatges

Les activitats realitzades en el marc de la creació del menjador comunitari i altres iniciatives relacionades han proporcionat diversos aprenentatges i beneficis. A continuació es presenten alguns dels aprenentatges obtinguts:

1. Coneixement de les necessitats locals: A través del menjador comunitari, s’ha pogut obtenir una comprensió més profunda de les necessitats alimentàries de les persones del barri. Això ha permès adaptar i millorar els serveis per satisfer aquestes necessitats específiques.

2. Col·laboració i solidaritat: La participació de voluntaris i les donacions d’aliments de persones i comerços han mostrat el poder de la col·laboració i la solidaritat en la comunitat. Aquesta implicació conjunta ha estat fonamental per a l’èxit del menjador i altres activitats relacionades.

3. Oportunitats d’aprenentatge i formació: La formació accessible ofereix als usuaris l’oportunitat d’adquirir coneixements i habilitats que poden ajudar-los a millorar les seves perspectives d’ocupació i a exercir els seus drets. Això promou l’empoderament i l’autonomia dels participants.

4. Sinergies i xarxes de suport: L’espai de cuina comunitària ha creat una plataforma per a la interacció i l’intercanvi entre els usuaris del menjador, la comunitat veïnal i altres entitats socials del territori. Aquesta col·laboració ha generat sinergies positives i ha fomentat una xarxa de suport mútuament beneficiosa.

5. Accés a serveis bàsics: Els serveis d’acompanyament, com l’orientació laboral i l’assessorament socio-jurídic, han estat essencials per ajudar els usuaris a superar barreres i accedir a oportunitats laborals i de suport social. Això contribueix a millorar la seva situació i a fomentar la inclusió social.

6. Participació comunitària: La participació en els centres educatius i altres esdeveniments comunitaris ha permès establir una presència visible i integrada en el barri. Aquesta participació activa contribueix a la construcció de vincles i relacions positives amb la comunitat.

En resum, les activitats desenvolupades han proporcionat coneixement, col·laboració, oportunitats d’aprenentatge, suport comunitari i una millora en l’atenció de les necessitats dels usuaris del menjador. Això ha permès abordar més àmplies les necessitats de les persones i treballar cap a la millora de les seves condicions de vida en diferents àmbits.

Recursos, suports i aliances

Hi ha 70 persones voluntàries que col·laboren amb el Menjador Solidari Gregal.

El pressupost global pel menjador solidari Gregal pel 2022 procedeix del 85% de la subvenció Ajuntament de Barcelona. El 15% restant del total, va a càrrec de la cooperativa amb la seva activitat econòmica.

A banda d’aquests fons de finançament, durant l’any 2022 es va iniciar la línia de serveis de càtering el territori de Sant Martí la qual ha generat uns beneficis que es preveu que incrementin amb el transcurs del temps.

El menjador també és possible per la col·laboració de les següents entitats i programes: STM Mantenimiento, EO.L. Service, Mikonta, Coop57, casal Ca l’Isidret, Faura-Casas, Zurich, Banc dels Aliments i Pla de Barris. El Menjador està enxarxat també amb altres entitats, equipaments i organitzacions que conjuntament promouen l’acció i la participació comunitària al barri de Besòs i el Maresme: l’Hotel W, la Fundació PareManel, Cultivar SA, Rotary Club i l’Hoac del Besòs i la Pau, bombers del Poblenou.

---

Bones pràctiques per al Barcelonès nord

Identifiquem bones pràctiques al cooperativisme, l’economia social i solidària i les economies comunitàries que val la pena compartir perquè inspirin a altres projectes a adoptar-les o adaptar-les.

---

Categories:

• Bones pràctiques transformadores
• Riba Besòs Barcelona

Etiquetes: Barri del Besòs i el Maresme, cooperativa, cooperativa escolar, cuina, Menjador Comunitari Gregal, menjador social, participació comunitària, Projecte Alimenta, Salut Sense Sostre, teixit comunitari