L’economia social i solidària fomenta la resolució col·lectiva de les necessitats posant les persones al centre. Si teniu una idea per crear una cooperativa, una associació o un projecte comunitari l’ateneu cooperatiu us hi pot assessorar. Si voleu enfortir un projecte que ja està en marxa també. A continuació podeu seguir els passos que en general pot necessitar un projecte col·lectiu.
Aquesta guia és un complement a l’assessorament gratuït que us pot donar el personal tècnic de l’ateneu.
Definir el projecte i la raó de ser
En el centre d’un projecte hi ha la comunitat de persones que el produeixen i en tenen cura i també que l’utilitzen i se’n beneficien. A vegades es confonen les persones impulsores, executores i/o destinatàries del projecte, altres vegades són grups diferenciats i ben definits. En tot cas, la prominència de la comunitat és l’element que diferencia en gran part els projectes de l’economia social d’altres projectes i sovint, aquesta, es tracta d’un grup de persones ampli i divers.
Si aquest grup de persones encara no està definit, la comunicació, la deliberació i la presa de decisions són factors importants a tenir en compte perquè puguin incorporar-se i participar i en el projecte. Cal planificar com fer l’acollida a les persones que s’hi incorporen (tenint en compte perspectives de gènere i mesures d’igualtat); facilitar assemblees participatives i reunions àgils i efectives i pensar en dinàmiques i recursos participatius.
Per facilitar aquesta participació de manera horitzontal, democràtica i distribuïda cal identificar les eines societàries i els mecanismes disponibles. Definir les polítiques d’afiliació a un projecte, com es pot passar a ser membre de la comunitat o entitat; com s’aconsegueix mobilitzar els recursos necessaris, quins compromisos de retorn i rendibilitat hi ha i com es pot acordar i executar la distribució del valor generat entre les persones contribuïdores.
S’ha de pensar en els mecanismes que es fan servir per transmetre el coneixement, les habilitats, com es fan les coses (documentació, formació interna, aprenentatge compartit); facilitant la incorporació de persones al projecte i la col·laboració.
Veure com s’organitza la producció en si mateixa i de les motivacions de les persones que hi participen. Tenint en compte tota la força de treball humà, remunerat o voluntari, que cal mobilitzar, coordinar i posar en col·laboració per impulsar el projecte. I definir els recursos que són necessaris per a l’existència del projecte. Poden ser recursos naturals, monetaris, financers, materials en desús que es reintegren al circuit econòmic, continguts escrits o audiovisuals, programari informàtic, entre altres. I, és clar, poden servir per remunerar i/o compensar la força de treball.
Trobar finançament
Si esteu buscant finançament per la vostra entitat, aquí trobareu les diferents opcions disponibles per a cooperatives i associacions. En aquest àmbit podeu rebre acompanyament i assessorament del servei de consolidació.
Hi ha diverses opcions de finançament per arribar a la sostenibilitat econòmica d’un projecte, amb serveis i suport per al seu desenvolupament, per aconseguir els recursos materials i d’infraestructura per executar el projecte i els recursos monetaris necessaris per remunerar el treball de les persones que hi contribueixen.
Diversificar les fonts de finançament pot donar estabilitat al projecte i comptar amb una estratègia pivotant, capaç d’adaptar-se a noves circumstàncies també és bàsic.
Captació de fons
És una estratègia a llarg termini basada en valors d’intercanvi i/o col·laboració entre persones, en les relacions genuïnes i de confiança.
Cal superar la idea que demanar és una acció indigna i entendre-la com una acció mútua que pot afavorir a qui dona i a qui rep. Així es reforcen els interessos comuns i es construeixen solucions conjuntes: el/la donant també ha de formar part de la solució i ha de sentir que té veu i vot. És a dir, s’ha de crear una solució conjunta a través del diàleg, encara que es mantingui l’estratègia inicial.
Es poden demanar moltes coses més enllà de diners, per exemple: aportacions en espècie, aportacions probono (un proveïdor ofereix uns serveis gratuïtament), voluntariat o que parlin de la causa de l’entitat en espais rellevants.
Fonts de finançament
Fons propis
Recursos que genera el projecte mitjançant les seves activitats, serveis o a partir de la quota dels seus socis i sòcies. Generalment, es destinen al funcionament ordinari d’una entitat. Seria aconsellable que aquests ingressos puguin cobrir entre el 55 i el 65% del finançament del projecte.
Fons públics
Recursos provinents de subvencions, ajudes o premis de les administracions públiques: ajuntaments, diputacions, governs, entre d’altres. Per mantenir l’autonomia, seria aconsellable que aquests ingressos puguin cobrir entre el 25 i el 35% del finançament del projecte.
Fonts privats
Són els recursos econòmics i materials que provenen de fundacions privades, entitats de segon o tercer grau (federacions o confederacions) o d’empreses. Amb ajuts, premis i concursos, esponsorització o publicitat, patrocinis, crèdits bancaris o campanyes de micromecenatge.
Seria aconsellable que aquests ingressos privats puguin cobrir entre el 20 i el 30% del finançament de l’entitat
Finançament ètic i solidari
Les finances ètiques i solidàries fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d’objectius socials i ambientals. La seva finalitat és contribuir a la transformació social.
En aquest marc, les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS), sobretot cooperatives, però també moltes associacions, envers la cerca de finançament, troben un aliat natural en les entitats de finances ètiques (EFE), les quals fan una aposta per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu. Dins el sistema de finances ètiques hi ha diverses iniciatives i projectes que van des de grups d’estalvi comunitari a cooperatives de serveis financers i entitats bancàries regulades per organismes i normatives que regeixen el sistema financer estatal i internacional. Algunes entitats de l’ecosistema de finances ètiques i solidàries que cal destacar són: Coop57, Fiare Banca Ètica o Oikocredit.
Gestió econòmica del projecte (cooperativa o associació)
La gestió econòmic-financera és un element clau per treballar la sostenibilitat dels projectes, sobretot quan aquests adquireixen cert nivell de complexitat, de volum de recursos mobilitzats i d’ingressos i despeses. Si s’ha començat fent una bona planificació i utilitzant instruments de gestió econòmica des de l’inici serà més fàcil quan el projecte es vagi consolidant. És necessari vincular aquesta gestió a les decisions col·lectives, ja que els recursos generalment són limitats i s’ha de veure com i a on s’apliquen amb coneixement i previsió. El nivell de prioritat que es doni a la gestió econòmic-financera dependrà de cada projecte i dels seus propòsits i necessitats, però serà important prendre les decisions coneixent les seves implicacions.
La planificació econòmic-financera permet fer previsions ja que mostra com s’obtindran els recursos necessaris per a la posada en marxa, com es sostindrà el seu funcionament, com es mobilitzaran els recursos pel seu creixement i quin resultat generarà la inversió realitzada. És una font d’aprenentatge i de seguiment del desenvolupament del projecte necessària per realitzar una bona gestió del mateix.
La planificació econòmic-financera utilitza els següents instruments:
- pla d’inversions
- pla de finançament
- pressupost
- punt d’equilibri
- pla de tresoreria
- balanç
S’aconsella que aquesta planificació es desenvolupi amb previsions a 3 anys vista. De la mateixa manera, és interessant per al primer any desglossar mensualment el pressupost i el pla de tresoreria. A continuació s’expliquen alguns conceptes clau i com aquests es relacionen amb els instruments mencionats.
| Concepte | Característiques |
| Inversions | Són béns materials (com arreglar un local o el seu mobiliari) o immaterials (com fer una pàgina web, desenvolupar una aplicació o dissenyar una estratègia de comunicació) Els imports són nets (amb impostos afegits) Es recullen al pla d’inversions i al balanç La font documental que habitualment les recull són factures |
| Ingressos i despeses | Són compromisos adquirits amb tercers Els imports són bruts (sense impostos afegits) Es recullen al pressupost i al compte de resultats La font documental que habitualment els recull són: factures i contractes de treball S’anoten quan es produeix el compromís (quan s’emet una factura, quan es rep una factura, quan es contracta una persona, etc.) |
| Cobraments i pagaments | Són moviments de diners Els imports són nets (amb impostos afegits) Es recullen al pla de tresoreria La font documental que habitualment els recull són: moviments de caixa o de banc S’anoten quan es produeix el moviment (quan es paga una factura, quan es cobra una factura, quan es paga el salari, quan es paguen els imports d’IVA o IRPF, quan es rep un finançament, quan una persona sòcia fa una aportació de capital, etc.) |
| Amortitzacions | Són un tipus de despesa que no genera cap pagament Es produeixen quan realitzem una inversió i es calculen dividint el cost total de la inversió pel nombre de mesos de la seva vida útil (fins al moment que el bé material o immaterial hagi de ser substituït per un de nou); la vida útil màxima d’un bé està definida legalment Es recullen al compte de resultats |
Planificar les inversions i el finançament inicial
El pla d’inversions inicials permet identificar els recursos necessaris per posar en marxa l’activitat. Un pla d’inversions és una llista d’aquests recursos, de les seves possibles proveïdores, del seu valor econòmic, de les condicions de pagament, dels terminis de lliurament i de les dates en què es preveu dur a terme cadascuna de les inversions.
Cal tenir en compte el moment del cicle de vida del projecte i el nivell de risc que incorpora per tal de valorar quines seran les fonts més adequades.
Aquest pla també inclou valoritzar econòmicament recursos «ganduls»que poden estar desaprofitats, recursos disponibles en obert, icontribucions que es preveu rebre
Una vegada determinada la inversió inicial (els recursos que cal mobilitzar)caldrà definir com es es mobilitzaran o finançaran amb el pla de finançament. Si calen recursos monetaris es poden valorar diferents fonts , principalment fórmules de banca ètica i de finances ètiques i també models de micro-finançament o crowdfunding. Cal identificar possibles ajuts i subvencions que poden contribuir a finançar la inversió inicial del projecte i la seva posada en marxa, però és important que la sostenibilitat del projecte no depengui de fonts que fora del control de l’equip impulsor del projecte.
Cal valorar la capacitat de l’equip d’executar les activitats que es subvencionen i fer la justificació. Si l’esforç que suposa és excessiu, caldrà valorar fins quin punt compensa assumir-lo.
El pla d’inversions i el pla de finançament fan parella i quadren entre ells.
Preveure, pressupostar
El pressupost és el document que recull de manera sistemàtica i quantificada totes les despeses previstes per a un període temporal determinat, juntament amb la previsió dels ingressos per finançar-les. Els aspectes que destaquen d’aquesta definició són:
- el caràcter unitari: el pressupost ha de ser únic
- el concepte de totalitat: el pressupost ha de recollir tots els ingressos i totes les despeses
- el caràcter de previsió: s’elabora a l’inici de l’exercici
- l’abast temporal: sempre serà l’any natural
La diferència entre els ingressos i les despeses és el benefici, que pot ser positiu (si els ingressos superen les despeses, aleshores es parla de guanys), o negatiu (si les despeses superen els ingressos, i aleshores es parla de pèrdues) o zero.
L’esquema habitual d’ordenació de la informació en un pressupost és:
| Pressupost |
| Ingressos: Vendes (prestació de serveis o la materialització de productes), quotes, donacions, aportacions Extraordinaris (subvencions (no vinculades a la generació d’activitat sinó a sufragar costos d’estructura) o amb la venda de bens immobilitzats (com per exemple terrenys o locals de propietat del projecte) o amb resultats d’altres exercicis posats de manifest a l’exercici en curs) Financers (finances ètiques, microfinançament,…) |
| Despeses: Fixes es produeixen independentment de si es generen ingressos o no (només pel fet «d’obrir la persiana»): despeses d’equip (sous bruts i SS) despeses d’explotació o d’estructura -lloguer de locals, subministraments, gestoria, quotes a altres entitats,… Variables: es produeixen segons les vendes: «quan més es venem més es gasta» (per exemple en matèries primeres); Financeres: derivades d’operacions financeres amb resultat negatiu per al projecte Amortitzacions: despeses fixes resultat d’inversions |
| Resultats = Ingressos – Despeses |
En un pressupost els imports que s’indiquen són bruts (sense impostos afegits).
És molt important diferenciar de forma clara els conceptes d’ingressos i cobraments, de la mateixa manera que cal diferenciar què són despeses de pagaments (veure taula de conceptes bàsics).
Un dels elements fonamentals de la gestió econòmic-financera d’un projecte és controlar l
El document que recull l’evolució dels ingressos i de les despeses. (normalment mensual) és el compte de resultats (també anomenat compte d’explotació o compte de pèrdues i guanys).
Amb el pressupost i compte de resultat provisional es pot estimar el punt d’equilibri (PE), el volum mínim d’activitat a partir del qual un projecte comença a tenir resultats econòmico-financers positius: punt que permet cobrir els costos fixes i variables. Quan (marc temporal) s’aconseguiria aquest punt d’equilibri, també permetrà entendre millor quin finançament necessitarà el projecte per arribar al PE.
Gestionar el moviment dinerari
El pla de tresoreria és el document que recull de manera sistemàtica i quantificada tots els moviments de diners, d’entrada en el cas de cobraments i de sortida en el cas de pagaments (veure taula de conceptes bàsics al primer apartat).
Cal tenir en compte totes les entrades de diners: aportacions d’usuàries, de persones sòcies, donacions, subvencions, préstecs, etc. Així mateix, de cara als pagaments caldrà tenir en compte els pagaments associats a les despeses i a altres pagaments vinculats a devolucions de capital, retorn de préstecs, pagament d’inversions, i pagaments d’impostos retinguts a hisenda (en especial IRPF, IVA i import de societats, que tenen el seu calendari propi).
En la tresoreria els imports que indiquem són nets (amb impostos afegits).
Gestionar el patrimoni
El balanç mostra l’estructura patrimonial d’un projecte en un moment determinat del temps,el balanç del dia final del període en qüestió. És una foto fixe que pot canviar cada dia amb els moviments que comporta la pròpia activitat.
El Balanç està format per:
| Balanç | |
| ACTIU (elements que representen els béns i drets del projecte) A) ACTIU NO CORRENT: (béns i drets que intervenen en el procés productiu i que romanen en l’entitat més d’un any) B) ACTIU CORRENT (inversions a curt termini de l’entitat) | PASSIU (elements patrimonials que representen deutes i obligacions del projecte pendents de pagament a persones alienes ) C) NET PATRIMONIAL (finançament aportat per les persones impulsores i el generat pel mateix projecte ( recursos no distribuïts) D) EXIGIBLE A LLARG TERMINI (recursos aliens exigibles a llarg termini) E) EXIGIBLE A CURT TERMINI (recursos aliens exigibles a curt termini) |
| TOTAL ACTIU = TOTAL PASSIU |
Cal preveure com estarà compost l’Actiu del projecte (immobilitzat, usuàries, tresoreria , etc.) i com estarà desglossat el Passiu (grau d’endeutament extern i ell mateix és a curt o llarg termini). L’estudi de l’evolució de les partides del Balanç permetrà conèixer la solvència del projecte i la seva capacitat per fer front a les seves obligacions.
