125 anys de la primera assemblea i taula rodona sobre el passat, present i futur del cooperativisme català.
15 de març de 2023
La taula rodona sobre «el passat, el present i el futur del cooperativisme» inaugura les celebracions dels 125 anys de la primera assemblea del cooperativisme català que va tenir lloc l’any 1898 a la seu de la cooperativa de consum La Bienhechora, de Badalona.
La tarda del dijous 9 de març de 2023 s’han inaugurat els actes de celebració dels 125 anys de la primera assemblea del cooperativisme català que va tenir lloc l’any 1898, en l’antiga seu de la cooperativa La Bienhechora, a Badalona, en una taula rodona sobre «el passat, el present i el futur del cooperativisme», organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord.
Representants de federacions i xarxes de l’economia social i solidària a Catalunya, han explicat la seva articulació i trajectòria, les fites més rellevants; la seva situació en el present i les expectatives i reptes de futur en la taula moderada per Anna Abellan, sòcia de la cooperativa La Sargantana i coordinadora de l’Ateneu cooperatiu del Barcelonès Nord
L’assemblea de 1898 va comptar amb 36 delegacions de tot Catalunya, «eren cooperatives que s’havien anat creant al llarg del segle, per donar resposta a les necessitats generades per les desamortitzacions (de 1836 i 1855), la privatització de terres i béns comunals, i el capitalisme industrial», ha explicat David Gómez Fontanills, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i soci de la cooperativa femProcomuns, que ha fet la contextualització històrica.
El mateix any 1898 també es va crear el primer Comitè Regional (que va ser l’antecedent de les actuals federacions), es fundà la Revista Cooperativa catalana, i a Badalona també s’havia creat la cooperativa La Verdadera Fraternidad.
«El cooperativisme català es va enfortir amb l’eclosió cooperativista de la República de 1931, i es va debilitar en els anys de la dictadura, però entre 1979 i 1984 es va tornar a articular amb la refundació de les federacions: escoles, consum, treball, habitatge, agrícola i la confederació i amb l’entrada del segle XXI s’hi va sumar la XES», ha afegit Gómez Fontanills.
Avui el moviment cooperatiu a Catalunya compta amb federacions de les cooperatives de treball, de consum, d’habitatge, escolars i agràries, agrupades en la Confederació de Cooperatives de Catalunya, a més de participar en la Xarxa de l’Economia Solidària. També compta amb dispositius públics de promoció del cooperativisme com els Ateneus cooperatius i els diferents programes de l’economia social que impulsen la Generalitat (Singulars, Comunalitats, Ocell de foc), els ajuntaments (agrupats en la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària), les diputacions i consells comarcals.
Josep Vidal, Director General, d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya ha constatat com el cooperativisme ha contribuït a modelar el país:
«La Catalunya del segle XX no s’entendria sense el cooperativisme, perquè quan el cooperativisme és fort té una incidència en la qualitat de vida, en la construcció de vida, i per això cal reflexionar sobre quins models polítics contribueixen a la construcció del cooperativisme»,
Una visió que ha reiterat Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, segons el qual:
«Cal tenir en compte les xifres, les administracions tenim el deure d’impulsar el món cooperatiu, que actualment ja compta amb 48.800 llocs de treball, 3.639 empreses cooperatives, i 5.300 milions d’euros generats a Catalunya».
Marina Reig, representant de la Xarxa d’Economia Social de Catalunya (XES) i sòcia de la cooperativa La Clara Comunicació, ha assenyalat la importància de confluir amb altres àmbits amb valors compartits:
«És molt important tenir en compte la transició ecosocial i les aliances d’altres moviments socials amb federacions, per poder ser una veu i una alternativa econòmica potent i aquest és un repte a treballar»
La XES és la més jove de les organitzacions representatives presents a la Taula rodona, va néixer l’any 2003 com a conseqüència d’una reflexió entre les persones de la federació de cooperatives de treball que havien anat al Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil) i havien conegut el treball transversal de l’economia solidària brasilera, centrada en pràctiques i valors, més enllà de la forma jurídica. Va néixer de cooperativistes obrint-se a altres models transformadors.
Guillem Llorens; representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat), membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci de la cooperativa SePra, manifesta el moment actual del cooperativisme:
«Som agents actius en la transformació socio-econòmica, estem treballant de manera coordinada per formar docents, entrar a les escoles, fer una primera Universitat d’Estiu, recuperar el Congrés del Cooperativisme, i també veure com ajudar les cooperatives que estan treballant la transformació digital i l’emprenedoria per facilitar que les iniciatives puguin escalar»
La Confederació actual es va fundar l’any 1980 per agrupar les federacions que s’estaven refundant després del Franquisme. Els seus antecedents estan en aquell Comité Regional que l’assemblea de 1898 validava i que l’any següent donava lloc a la Cambra regional de cooperatives de Catalunya. L’any 1918 es converteix en la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya que dos anys després s’incorpora a l’Aliança Cooperativista Internacional. I l’any 1935 es crea la Confederació de Cooperatives de Catalunya que ja agrupa diferents federacions.
Enric Berenguer, representant de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (CoopsConsum) i soci de la cooperativa Germinal, posa de relleu com la resposta a les necessitats és el motor del cooperativisme:
«El consum sempre ha estat el factor determinant del cooperativisme perquè les cooperatives responen a les necessitats de les persones i com que aquestes necessitats evolucionen també van canviant els tipus de cooperatives»
Ara «no podem prescindir de les cooperatives que coneixeu, com Som Energia, Som Mobilitat, Som Connexió, que representen una nova manera de fer cooperativisme», i posen en relleu el nou paper dels consumidors i usuaris en tots els camps, com també ho fa SomNúvol amb les eines digitals en línia segons ha afegit Berenguer, que la convida a federar-se també a la federació de consum.
La Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya es va començar a gestar el 1981 i es va fundar el 1983, amb la confluència de cooperatives històriques (com la de Sant Antoni de Calonge o la de Manlleu) i de cooperatives que llavors eren noves (com Abacus o SCIAS). Ara també s’està donant una renovació amb l’entrada de les Som i la continuïtat de les ja veteranes.
Antonio Pedrero Utrilla, representant de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (HabiCoop) i soci de la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV), ha destacat el cooperativisme com a un model vàlid i molt actual d’accés a l’habitatge i el seu valor en la creació de nous models de construcció i tinença:
El present torna a ser un moment de crisi d’habitatge i el cooperativisme és un instrument per afrontar-ho. Als anys 90 hi havia dificultats d’afiliar-se, perquè el cooperativisme d’habitatge dels sindicats controlava la federació, per accedir a terrenys als municipis. Hi havia quotes elevadíssimes que frenaven l’afiliació al cooperativisme d’habitatge de base. Aquesta situació va canviar a partir de 2018 en què s’han fet uns nous estatuts, s’ha creat la secretaria tècnica, i s’ha passat de 7 a 20 cooperatives d’habitatge federades i amb la incorporació dels nous models basats en la cessió d’ús, amb una sectorial específica.
HabiCoop es va fundar l’any 1983 després de dues dècades d’impuls del cooperativisme d’habitatge, especialment en l’àmbit metropolità de Barcelona, com a resposta popular a la dificultat per accedir a l’habitatge. Com les primeres cooperatives d’habitatge de principis del segles XX (que també ho eren de consum), aquestes cooperatives buscaven resoldre tot tipus de necessitats de les persones associades.
La Laia Bonastra, representant de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i sòcia de la cooperativa Suara, destaca els quatre reptes actuals de la federació:
El primer és una participació, millor i ser més cooperatives, amb nous models participació, enfortiment, digitalització (anàlisi de dades, internet de les coses, blockchain)
El segon és la formació de joves que puguin ser cooperativistes del futur.
El tercer és la representativitat, com ho fem per tenir espais d’incidència i visibilització del cooperativisme, també presència als mitjans comunicació.
I el quart és el feminisme. Som un 60% de dones en el cooperativisme i no es reflecteix en els espais de representació. Estem treballant en com millorar la participació de dones i persones no binàries.
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es va refundar després del Franquisme i té el seu antecedent en la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de 1935 i, abans, en les mateixes federacions que són antecedent de la confederació i que agrupaven cooperatives de producció i de consum. Té la seu a Sants, a l’edifici històric de la cooperativa Empar Obrer, on també hi ha altres federacions i cooperatives. És la federació més gran en nombre de cooperatives federades, que actualment en són 660. Impulsa la Fundació Seira que ajuda a les cooperatives en l’àmbit financer.
Un aniversari per inspirar el present i el futur
Segons l’informe del Mercat Social 2022, el pes de l’ESS a l’economia catalana és al voltant del 5,60% en nombre d’entitats, en llocs de treball i facturació respecte del total (13,7 M€ i 5,65% del PIB català). Mentre que, també segons dades de 2022, un total de 4.587 empreses cooperatives, amb 2.500.000 persones sòcies (entre consumidores, treballadores i productores), i que generen 41.000 llocs de treball directes, participen en les federacions que integren la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
L’economia solidària encara té molt de camí a recórrer per transformar un model social dominant centrat en l’extraccionisme i la maximització del lucre, afrontem grans reptes ecològics i socials i cada cop és més urgent una transició ecosocial amb paràmetres cooperatius i solidaris. Comptem però amb unes bones bases per fer aquest canvi.
Les activitats per la celebració de l’aniversari s’aniran desenvolupant al llarg de tot el 2023, coordinades des de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord -un dispositiu de servei públic fet per cooperatives que impulsa la Generalitat des de 2017-, en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona, les federacions catalanes de cooperatives, i altres entitats, algunes de les quals enguany faran les seves assemblees i trobades a Badalona, per commemorar la fita. Com ha dit Anna Abellan:
“Volem que aquesta celebració ens serveixi per conèixer millor el cooperativisme històric, però també que ens inspiri per seguir fent una societat més cooperativa, més sostenible, més feminista i més solidària.”
Entre les activitats previstes hi haurà una Viquimarató per millorar continguts sobre cooperativisme a la Viquipèdia, que tindrà lloc el 2 de juliol de 2023, en col·laboració amb l’associació Amical Wikimedia quan farà 100 anys de la instauració de la diada internacional del cooperativisme.
Aquesta primera activitat va tenir lloc al Conservatori professional de música de Badalona, antiga seu de la cooperativa La Bienechora, creada l’any 1872 i desapareguda l’any 1914. La Bienechora va ser impulsora i amfitriona de la primera assemblea del cooperativisme català l’any 1898. La seva seu va ser reformada l’any 1927 i va ser escola de formació professional, abans de ser conservatori de música. Avui és un equipament públic fruit del llegat del cooperativisme. Com a amfitrions de l’acte, el Conservatori va donar-hi la benvinguda amb l’actuació d’un conjunt instrumental de piano, violí i viola.